Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303) Publicat el 15 de desembre de 2021 L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.
Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic Publicat el 15 de febrer de 2021 La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l’Imperi Romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l’antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l’oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. Els coetanis a Julià van concebre’l com un punt de no retorn, atès que, quan morí a terres perses, va desaparèixer un dels últims emperadors romans amb un ple convenciment sobre la necessitat de salvaguardar la unitat territorial de Roma, la seguretat interior i exterior, la grandesa de l’imperi, i, sense cap mena de dubte, el determinant paper que havia de jugar la religió. Així doncs, tot i que el seu regnat fou extremadament breu, se l’ha considerat una de les figures més importants de l’antiguitat tardana.
Apunta’t als meus misteris: el culte romà a Isis en època imperial (s.I – IV dC) Publicat el 15 d'abril de 2018 Al món romà, el període de transició que va de la república a l'imperi –per centrar-nos en un marc més o menys ampli –porta implícites una sèrie de transformacions de caràcter molt més profund que les merament estructurals.
Els cultes mistèrics i el cristianisme Publicat el 15 de desembre de 2017 Durant els primers segles de la nostra era es produí la difusió dins l’Imperi romà d’una forma d’experimentar l’espiritualitat a la que els historiadors han anomenat com a cultes mistèric-orientals.
Curiositats Erotisme pre-colombí: la ceràmica sexual dels indígenes moche Publicat el 10 de gener de 2017
Històries de l'esport El Jocs Olímpics moderns, Spiridon Louis i el triomf de la lògica mercantil Publicat el 10 d'octubre de 2016
Article De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu Publicat el 15 de desembre de 2020