EL PÈSOL NEGRE i el ressorgir de l’anarquisme a l’Alt Llobregat Publicat el 20 d'abril de 2025 L’Alt Llobregat va ser un gran centre industrial —miner i tèxtil— des de finals del segle XIX fins la dècada de 1980, i l'anarquisme hi va tenir una força destacada la primera meitat del segle passat. El 1998 apareix una publicació anarquista al Berguedà —i uns anys després a tot l'Alt Llobregat— animada per una nova generació de llibertaris, El Pèsol Negre, que es distribuiria de manera gratuïta als comerços i que tenia una presència social gens menyspreable. Avui, els seus 77 números són una font excel·lent per conèixer la història social d'aquest període (1998-2021) en aquestes comarques.
La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Publicat el 15 de setembre de 2023 Lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.
El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta Publicat el 15 d'abril de 2023 En la dècada de 1930 va haver-hi a la Confederació Nacional del Treball (CNT) una confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. Trentistes i faistes van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT, per part d’un grup reduït de militants.
L’impacte de la Revolució Russa en la premsa obrera espanyola Publicat el 15 de febrer de 2023 Aquest mes Martí Balsells ens parla de com la Revolució Russa es produeix en un escenari en què el moviment obrer a l’estat espanyol fa front a una doble crisi, política i econòmica. Aquest panorama genera dins el propi moviment obrer una necessitat de debat, no tan sols pel que fa a la praxi sinó també a la identitat. De fet, va ser al mateix 1917 quan es va produir un intent d’acostament entre la CNT i la UGT amb l’objectiu comú de generar un clima revolucionari davant la situació del moment. La vaga, declarada el 10 d’agost es va prolongar durant tres dies i va ser brutalment reprimida mitjançant la declaració de l’estat de guerra.
La “Makhnovshina” (1919-1921): quan l’anarquisme va triomfar a Ucraïna Publicat el 14 de febrer de 2022 Entre 1917 i 1921, paral·lelament a l’establiment de la Revolució Bolxevic, el territori ucraïnès va viure l’eclosió de la Makhnovshina, una revolució de caràcter espontani assimilada com a llibertària, que va viure en un constant diàleg i enfrontament per sobreviure en un escenari de complexitat política i bèl·lica.
L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin Publicat el 15 de gener de 2022 En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.
Internacionalisme obrer: una utopia a punt de reviure? Publicat el 15 de juny de 2020 El desembre de 2018, l’organització Democracy in Europe Movement 2025 (DiEM25), filla de Yanis Varoufakis, conjuntament amb el Sanders Institute, think tank fundat per Jane O’Meara Sanders, llençaven una crida pública per a la creació d’un front comú vers les forces del feixisme i del lliure mercat. Sense direcció ideològica establerta més enllà de la contraposició al neoliberalisme capitalista, tal crida oberta a unes suposades forces progressistes quedà estàtica, inerta, a l’espera de concretar-se en un projecte palpable.
La sexualitat i l’anarquisme (1900-1939): contracultura o continuïtat? Publicat el 15 de juny de 2018 Durant el primer terç del segle XX es produïren a Espanya una sèrie d'iniciatives de difusió científica i d'actuació social i política que tenien per finalitat modificar les idees i conceptes entorn a la sexualitat.
Les dones a la Guerra Civil: al front o a la rereguarda? (II) Publicat el 15 d'abril de 2018 Durant els anys de la Segona República (1931-1936), els governs progressistes havien impulsat algunes mesures legislatives que milloraven la condició social i política de les dones i havien establert un règim de llibertats polítiques que havien afavorit la seva participació política.
La utopia viscuda: col·lectivitats agràries a l’Aragó (1936-1938) Publicat el 15 de desembre de 2017 L’esclat de la Guerra Civil Espanyola comportà un seguit de canvis revolucionaris en el món rural aragonès que restà lleial a la República. Segurament, les transformacions revolucionàries més destacades foren les diverses col·lectivitats agràries establertes al llarg de la geografia aragonesa entre el 1936 i el 1938.
Article L’altra revolució a Llatinoamèrica: el Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Publicat el 15 de maig de 2019
Article Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes Publicat el 15 de juliol de 2019
Històries dels videojocs Patrician III: la Hansa i la puixança de la burgesia Publicat el 11 de gener de 2024