Anarquisme

L’impacte de la Revolució Russa en la premsa obrera espanyola

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Aquest mes Martí Balsells ens parla de com la Revolució Russa es produeix en un escenari en què el moviment obrer a l’estat espanyol fa front a una doble crisi, política i econòmica. Aquest panorama genera dins el propi moviment obrer una necessitat de debat, no tan sols pel que fa a la praxi sinó també a la identitat. De fet, va ser al mateix 1917 quan es va produir un intent d’acostament entre la CNT i la UGT amb l’objectiu comú de generar un clima revolucionari davant la situació del moment. La vaga, declarada el 10 d’agost es va prolongar durant tres dies i va ser brutalment reprimida mitjançant la declaració de l’estat de guerra.

La “Makhnovshina” (1919-1921): quan l’anarquisme va triomfar a Ucraïna

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Entre 1917 i 1921, paral·lelament a l’establiment de la Revolució Bolxevic, el territori ucraïnès va viure l’eclosió de la Makhnovshina, una revolució de caràcter espontani assimilada com a llibertària, que va viure en un constant diàleg i enfrontament per sobreviure en un escenari de complexitat política i bèl·lica.

L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin

• Publicat el 15 de gener de 2022

En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.

Internacionalisme obrer: una utopia a punt de reviure?

• Publicat el 15 de juny de 2020

El desembre de 2018, l’organització Democracy in Europe Movement 2025 (DiEM25), filla de Yanis Varoufakis, conjuntament amb el Sanders Institute, think tank fundat per Jane O’Meara Sanders, llençaven una crida pública per a la creació d’un front comú vers les forces del feixisme i del lliure mercat. Sense direcció ideològica establerta més enllà de la contraposició al neoliberalisme capitalista, tal crida oberta a unes suposades forces progressistes quedà estàtica, inerta, a l’espera de concretar-se en un projecte palpable.

La sexualitat i l’anarquisme (1900-1939): contracultura o continuïtat?

• Publicat el 15 de juny de 2018

Durant el primer terç del segle XX es produïren a Espanya una sèrie d'iniciatives de difusió científica i d'actuació social i política que tenien per finalitat modificar les idees i conceptes entorn a la sexualitat.

Les dones a la Guerra Civil: al front o a la rereguarda? (II)

• Publicat el 15 d'abril de 2018

Durant els anys de la Segona República (1931-1936), els governs progressistes havien impulsat algunes mesures legislatives que milloraven la condició social i política de les dones i havien establert un règim de llibertats polítiques que havien afavorit la seva participació política.

La utopia viscuda: col·lectivitats agràries a l’Aragó (1936-1938)

• Publicat el 15 de desembre de 2017

L’esclat de la Guerra Civil Espanyola comportà un seguit de canvis revolucionaris en el món rural aragonès que restà lleial a la República. Segurament, les transformacions revolucionàries més destacades foren les diverses col·lectivitats agràries establertes al llarg de la geografia aragonesa entre el 1936 i el 1938.

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

• Publicat el 30 de setembre de 2017

El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.

La repercussió internacional del cas Ferrer i Guàrdia (1909)

• Publicat el 15 de juliol de 2017

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser afusellat el 13 d’octubre de 1909 al fossat del castell de Montjuïc de Barcelona. La manca de reaccions internes davant d’aquesta mesura repressiva adoptada pel govern conservador d’Antonio Maura es va veure compensada per una campanya internacional sense precedents. El procés contra Ferrer posicionà l’opinió pública europea. Les protestes es van evidenciar des de París fins a San Petersburg, passant per ciutats com Berlín, Brussel·les, Lisboa, Londres, Roma, Viena o Zuric.

«El Procés de Montjuïc»: una exposició més que recomanable

• Publicat el 21 de gener de 2017

Avui volem recomanar-vos la visita a l’exposició temporal “El Procés de Montjuïc” que estarà al mateix castell fins el dia 28 de febrer de 2017. En les següents línies us explicarem els que creiem que són els punts forts, també alguns de dèbils, de l’exposició.