A principis de desembre de l’any 1972 un grup de persones va entrar al pis de Jean McConville i els seus deu fills, ubicat en un conjunt de blocs de protecció oficial en zona catòlica, la van fer pujar a una furgoneta Volkswagen blava i no la van tornar a veure mai més. Amb aquest episodi tan enigmàtic Patrick Radden inicia una nova obra dedicada als Troubles, el conflicte nord-irlandès que va tenir lloc entre finals dels anys seixanta i finals dels noranta. Publicat per l’editorial Periscopi Edicions (i, en castellà, amb Reservoir Books), amb la traducció de Ricard Gil, és una de les novetats del setembre de 2020, i que continua ampliant les obres que tracten el conflicte en la nostra llengua.
No diguis res no és una novel·la convencional, ni molt menys un llibre d’història, es tracta d’una combinació entre la crònica i la memòria, un relat que busca posar en relleu les vides d’aquelles persones que van quedar marcades per la violència. Un intent més de construir memòria sobre uns fets que dividiren dues comunitats, despertant velles divisions que es van emportar més de tres mil vides. Els “Troubles” són un conflicte que continua despertant moltes reticències; la cruesa i la violència van obrir unes ferides tan profundes que no han tingut temps de tancar-se, i molt menys per aquells que en van ser els protagonistes. Tot i aquestes dificultats Radden, després d’anys d’investigació, ha aconseguit accedir a fonts, entrevistes i arxius, que poden haver passat desapercebuts, per explicar el gruix del conflicte a través de les vides d’alguns personatges tan destacats com Gerry Adams, Dolours Price, Brendan Huges, o la família McConville. És aquesta transversalitat el que veritablement enganxa al lector, conèixer el transcurs dels “Troubles” a partir de les vides d’aquests personatges.
Cap a finals dels anys seixanta a Irlanda del Nord hi vivien un milió i mig de persones, en una província relativament petita, i si tenim en compte la població de la capital, Belfast, amb unes tres-centes cinquanta mil persones, era molt probable que amb qualsevol cosa que fessis impliqués algun conegut. Aquest context li permet a Radden entortolligar les regirades vides d’Adams, Price o Huges, amb el que serà el fil conductor de tota la novel·la: el segrest de la Jean McConville i qui en van ser els autors.
Una de les primeres vides que enganxarà al lector és la de les germanes Price, posant èmfasi en la germana gran, la Dolours Price. Filla d’una família tradicional republicana, des de ben petita va beure de les històries del seu pare, antic voluntari de l’IRA. La Dolours des d’adolescent va implicar-se en el Moviment pels Drets Civils, però rebre una pluja de pedres per part d’un grup lleialista a Derry significà un abans i un després, i entrà a l’IRA, sent una de les primeres dones juntament amb la seva germana. A l’IRA dugué a terme algunes de les accions més importants, i també més controvertides, com la bomba a l’Old Bailey el 1973, una brigada d’elit secreta encarregada de dur a terme les operacions més sensibles. Empresonada fins al 1980, s’anà apartant de l’afinitat amb l’IRA, però sempre mantingué la convicció republicana fins a la seva mort, el 2013.
A la mateixa ciutat de Belfast, Price va coincidir amb en Brendan Huges, o “Darkie” per als britànics. Fou l’Oficial de Comandant de la , una de les més actives de tota Irlanda i que es convertí en un mal de cap per les forces britàniques. Empresonat diverses vegades, coincidint amb Gerry Adams, va ser un dels impulsors de les Dirty Protest i les vagues de fam de 1980. En sortir de la presó tornà a implicar-se als “Provos”[1]Nom popular amb el qual es coneixia a l’IRA Provisional, per diferenciar-los de l’IRA oficial. fins a l’alto al foc de 1994, convertint-se en una de les veus més crítiques contra els Acords de Pau signats pel Sinn Féin.[2]Partit republicà irlandès majoritari, considerat el braç polític de l’IRA durant molt temps.
Al cap de poc d’entrar a l’IRA, la Dolours Price va conèixer Gerry Adams, un jove carismàtic que des del primer moment es mostrà com un dels homes forts de l’IRA arribant a Comandant en Cap de la Brigada de Belfast. Radden tracta amb objectivitat un tema tan polèmic com és la participació d’Adams a l’IRA. Ell sempre ha negat formar part de l’organització armada, tanmateix les fonts de l’autor demostren sobradament la seva implicació als Provos. Adams teixí una bona amistat amb Price i Huges, amb qui va compartir presó. Era un bon estrateg, amb uns aires d’intel·lectual i com explica l’autor, és responsable de permetre atemptats dels quals posteriorment ha renegat. A principis vuitanta veié com l’opció del fusell s’estancava i apostà per iniciar la via política, reforçant el Sinn Féin i convertint-se’n en president el 1983. Adams és la figura que transformà el republicanisme en un espai polític fort, capaç de negociar amb el Govern Britànic. Aquest pas però, com veiem a No diguis res, significà deixar un bon grapat de voluntaris i presos dissidents enrere, que veien com Irlanda del Nord continuava sent britànica.
L’obra s’estructura en tres parts, o llibres, corresponents a les diferents etapes del conflicte. La primera engloba el començament del conflicte, el que a grans trets podem establir entre 1968 i 1972. Al llarg dels capítols d’aquesta primera part, l’autor tracta l’esclat de la violència, la repressió de la RUC, l’arribada de l’Exèrcit Britànic i els primers atemptats dels Provos. Radden aconsegueix transmetre molt bé la cruesa dels primers anys dels Troubles, quan foren expulsades milers de famílies dels barris on habitaven, hi hagué les primeres víctimes de la violència sectària, i l’Estat Nord-Irlandès feia fallida. Davant d’aquest context molts adolescents s’unirien a les files de l’IRA Provisional, com les germanes Price, Gerry Adams, Brendan Hughes o molts altres. En aquests primers capítols el segrest de Jean McConville queda en un segon pla, per presentar-nos les vides dels protagonistes esmentats i també de la família McConville. Pot semblar que el segrest no té res a veure amb el relat sobre els republicans,
El segon llibre es titula Sacrifici Humà i engloba els anys centrals dels Troubles: els empresonaments, les tortures, les Dirty Protest, les Vagues de Fam, la repressió i els canvis d’estratègia de l’IRA. En aquesta part els personatges prenen molta importància i l’empresonament de les germanes Price o la relació entre Adams i Hughes a Long Kesh es converteixen en els conductors del relat. Sense voler desvetllar cap sorpresa, és en aquesta part on s’explica quina implicació van tenir els personatges amb els Troubles: quins atemptats van executar, les tortures que reberen o com reconstruïen la vida després de la presó.
Reparació és el tercer i últim llibre de No Diguis Res, uns capítols que van des dels altos al foc fins a l’actualitat. En aquesta part pren molta importància com s’ha construït la memòria i el relat del conflicte. Rodd evidencia com des del Sinn Féin i Gerry Adams, s’ha intentat guiar sobre allò que hauria de considerar-se què és memòria i allò que no val la pena recordar, deixant enrere molts voluntaris, presos i veus dissidents republicanes, com Huges o les germanes Price, que durant els anys clau van ser de les figures més referents. Adams s’erigí en l’home del Sinn Féin, negant rotundament que havia format part de l’IRA, una negació que els seus companys sabien que era mentida i que traïa d’aquesta manera la seva amistat i companyonia, condemnant-los a l’ostracisme. Un altre aspecte al qual l’autor dedica un bon grapat de pàgines és al Projecte Belfast: un projecte secret encapçalat pel Boston College que consistí en entrevistes als protagonistes dels Troubles, amb la finalitat que fossin una bona font d’informació per futurs acadèmics. Després d’un seguit de periples judicials les entrevistes, on els autors reconeixien alguns crims, van sortir a la llum i utilitzades per la policia. És en aquest tercer llibre on es veuen clarament quines són les contradiccions a l’hora d’enfocar el procés de pau, una pau aparentment sòlida però on una simple entrevista pot esquerda el mur de silenci construït al voltant d’aquests fets.
L’aspecte més excel·lent de Rodd és la combinació de les bibliografies personals dels personatges que presenta i les dades històriques, submergint-nos en unes experiències reals dels voluntaris i la població nord-irlandesa. Les històries presentades són tan reals i properes que el lector és possible que senti certa complicitat o fins i tot empatia amb personatges com Dolours Price o Brendan Huges; que de cop queda entredita amb les “altres” tasques que havien de realitzar. Contradiccions que apel·len al lector i que farà sentir un garbuix emocional confús. En definitiva, Patrick Radden Keefe enganxa al lector en una història real de guerra: segrestos, atemptats, presons i política. Unes vides reals marcades per la violència en una societat que encara construeix la seva memòria entre el silenci de les ferides que queden per guarir.
