La democracia ateniense en la época de Demóstenes. 

El danès Mogens H. Hansen presenta la reedició i síntesi de la seva tesi, publicada originalment el 1991, sota el títol de “La democracia ateniense en la época de Demóstenes”. Filòleg de formació, Hansen gaudeix d’una llarga trajectòria acadèmica com a professor i investigador, i, més concretament, com a especialista en les polis i la democràcia atenesa.

L’obra s’inicia amb la presentació de l’índex acuradament ben dividit i organitzat, amb una estructura que facilita al lector un profund viatge entre els diversos àmbits analitzats per l’autor. De la mateixa manera, aquesta estructura possibilita la creació un bon esquema mental de tots els elements que configuraven la democràcia atenesa del segle IV aC, que –com bé diu el títol– té lloc durant l’època de Demòstenes. L’especificitat de la cronologia triada permet aprofundir enormement en l’estudi, decisió sempre encertada. En aquest cas, respon a més a una elecció conscient per part de Hansen, segons el qual té en compte la gran quantitat d’informació que es conserva d’aquesta institució durant el període mencionat. De forma sumària, podem dir que el desenvolupament del llibre està estructurat en dos grans blocs. En el primer, amb l’objectiu d’assentar unes bases mínimes de coneixements cap al lector, es comenten en extensió les fonts històriques disponibles, a continuació s’esbossa amb tot detall, l’evolució de la Constitució atenesa i, posteriorment s’analitza la mateixa ciutat d’Atenes, les seves particularitats, i la societat que la conformava. Un segon conjunt de capítols tracten els components que feien possible aquest sistema polític: l’Assemblea del Poble, les lleis, el Tribunal del Poble, els magistrats, el Consell dels Cinc-cents, els líders polítics i, per últim el Consell de l’Areòpag. Tot aquest volum d’informació prèvia possibilitarà la comprensió idònia de les conclusions finals.

Després d’abordar la qüestió prèvia sobre quines fonts clàssiques són indispensables i quina informació ens és útil per a la present investigació, partint, en primer lloc, pels precedents de la democràcia i la Constitució atenesa, resseguint així tota la seva història. Aquest recorregut pels esdeveniments previs s’articulen a través dels noms propis que varen ser clau en cada etapa. Per finalitzar aquesta anàlisi preparatori, l’autor tria desenvolupar quatre temes de forma més extensa, ja que seran essencials per a la comprensió de fets posteriors. Aquests són: les classes propietàries de Soló; les divisions de l’Àtica fetes per Clístenes; els orígens de la selecció per sorteig; la llei ciutadana de Pèricles.

Dins el quart capítol, s’analitza Atenes com a ciutat-estat i com a democràcia. Hansen es submergeix dins de tots els àmbits i en desgrana cada particularitat. Segueix preparant el terreny per a què el lector, un cop arribat a les discussions centrals de la recerca, tingui totes les eines a mà fàcilment. En aquest sentit, la redacció per part de l’autor és impecable. La seva voluntat d’anàlisi i crítica profunda es plasma en el moment en el qual discuteix sobre conceptes controvertits com la igualtat, la llibertat i la seva relació (o no) amb la democràcia atenesa. Posa en dubte molts dels discursos i idees preestablertes, sent fidel al seu compromís amb la recerca més rigorosa.

A continuació, s’aborden l’estructura i composició de la població d’Atenes. I és que, per molt que sigui àmpliament coneguda la seva divisió en ciutadans, estrangers (metecs) i esclaus, s’entra en un nivell d’estudi tan concís fins al punt de concretar les diferències entre els ciutadans segons la seva riquesa, o els diversos tipus d’esclaus que convergien a la polis.

A partir d’aquí, es succeeixen una sèrie de capítols que conformen ja el gruix de l’estudi, és a dir, les institucions de la democràcia atenesa. Començant per l’Assemblea del Poble (ekklesia), organisme que reunia a tots els ciutadans atenesos per prendre una sèrie de decisions, com per exemple decrets, sentències judicials i eleccions. Seguint per les lleis i els nomothetai, un comitè escollit entre els ciutadans per ocupar-se d’assumptes legislatius. El Tribunal del Poble (dikasterion) que englobava els grans tribunals de jurats i dictaven sentències. Els magistrats, per la seva banda, eren els encarregats de preparar les decisions i fer-les efectives, la institució més administrativa. El Consell dels Cinc-cents, el comitè de magistrats més destacat de la ciutat, podia establir decrets (amb limitacions) i tenia certs poders jurídics i administratius. Els líders polítics, els vertaders propulsors de les iniciatives que després es discuteixen en les institucions i, com diu Hansen “una llamativa diferencia entre la Antigüedad y la actualidad”. L’última de les grans institucions ateneses, el Consell de l’Areòpag, que va tenir una evolució històrica molt complexa, passant de ser un tribunal especialitzat en homicidis a tenir funcions també consultives, preparatives i administratives.

Entre els grecs estava ben assentada la idea que la democràcia dels vells temps era la millor i, irònicament, l’evolució històrica d’aquesta anava lligada a la voluntat de voler recuperar la que ells creien que era la seva “època daurada”. A partir d’aquesta idea, Hansen desenvolupa el que ell titula com a “El carácter de la democracia ateniense”, culminant així un exhaustiu treball, on desgrana totes les característiques primordials d’aquest sistema polític del segle IV aC.

La novetat, però, que rau en aquesta edició publicada aquest any 2022, a més de la bibliografia actualitzada, és en el nou capítol final. Aquí es sintetitzen les idees més controvertides, aquelles que són concepcions fruit de les dues últimes dècades de recerca d’Hansen i, per tant, propostes i postures originals de l’autor, encara que no totes compartides àmpliament. Així doncs, sota el curiós títol de “Ciento sesenta tesis sobre la democràcia ateniense”, dites postulacions es comenten i contrasten amb estudis d’altres investigadors que, a posteriori, han confirmat o rebatut dits plantejaments. Un colofó extraordinari que permet tancar i revisar una obra que, ja des dels seus inicis, es presentava summament crítica amb certes idees preestablertes. 

Dins els aspectes més tècnics a comentar, la tipologia de cites al peu de pàgina, una de les formes més àgils de consultar la bibliografia i que sempre s’agraeix. Es nota que l’autor controla, sobradament, les fonts que comenta. Al cap i a la fi, es tracta doncs d’un estudi completíssim que aborda tots els elements imprescindibles per a la comprensió del tema central. Els apartats i subapartats corresponents en cada capítol ajuden enormement a deixar clares les idees i conceptes al llarg del treball. Finalment, en els annexos, trobem a més de la necessària bibliografia, una sèrie de mapes i glossari que promouen la divulgació d’una temàtica tan especialitzada com complexa.

L’existència de crítics i defensors de la mateixa democràcia atenesa, abans, durant i després de la seva aplicació és, potser, una de les afirmacions que més poden sobtar-nos. Entre els crítics, especialment els filòsofs, l’opinió que més repetien per justificar-se és que aquest sistema afavoria el poder de la majoria d’artesans, comerciants, treballadors jornalers, és a dir, les classes més pobres. Per contra, doncs, els propietaris quedaven en una minoria. Aquest prejudici no seria cert del tot, si tenim en compte que les iniciatives les prenia “cualquier ateniense que lo desee de entre los que pueden”, expressió utilitzada per definir als atenesos que actuaven com a “líders polítics” en l’Antiguitat. No costa imaginar-se quin era el tipus de persones que sorgien com a tals. Reflexions com aquesta són un al·licient pels lectors que, irremeiablement, poden establir comparatives amb els sistemes polítics actuals. Una obra que, a més de repensar el passat, ens empeny a reflexionar sobre el present. I a preguntar-nos si, potser, no es podrien fer les coses de diferent forma. Encara més fascinant és identificar les herències d’aquella ja llunyana democràcia atenesa amb la nostra actualitat. Com quan llegim sobre si es podria considerar que efectivament existien a Atenes quelcom equivalent als actuals partits polítics.

En l’actualitat, es tendeix molt a idealitzar d’alguna manera l’època democràtica d’Atenes, hi ha qui, per contra, afirma que no és tan perfecte com se’ns diu o qui, inclús nega que pugui ser aplicable en les societats actuals a causa del gran volum d’habitants existents. Amb aquesta imponent obra històrica, Mogens H. Hansen demostra la gran complexitat d’un sistema polític idealitzat actualment per alguns i injuriat sovint per altres. Es tracta, doncs, d’una rigorosa investigació científica, realitzada per un dels millors experts en la matèria actualment. El fet que abordi un tema a priori dens no ha de desanimar pas als aficionats a la història grega doncs la seva lectura resulta àgil i directa. Una opció perfecta tant per a experts investigadors com pels més novells per endinsar-se en el complex –però fascinant– ambient d’un dels sistemes polítics més particulars de la nostra Antiguitat. Encara que només sigui per, com diu Andrés de Francisco a la introducció: tomarse en serio el maravilloso entramado de leyes, instituciones, prácticas, creencias y valores que fue la democracia ateniense en los siglos V y IV aC, i és que realment la consulta de la present obra val molt la pena.