Gladius: Vivir, luchar y morir en el ejército romano

«Ahora imagínese el lector que esta enorme plaza de armas se vacía de repente y por completo y que todo lo que queda son unas cuantas espadas rotas aquí y allá, algunos documentos deteriorados y rasgados a merced del viento y varias lápidas e inscripciones a los dioses medio desgastadas».

El present volum, Gladius: Vivir, luchar y morir en el ejército romano, es tracta d’una obra de caràcter divulgatiu amb un to molt amè, que permetrà al lector de gaudir de la reconstrucció de la història i vida de l’exèrcit romà, la institució més poderosa i present a tots els racons de la vasta geografia del règim, tot construint el relat a través d’anècdotes recollides de la documentació i els vestigis i interpretades amb debats argumentats per proporcionar una visió àmplia i fresca de la realitat militar romana. 

El llibre posa especial atenció a entendre tant la fenomenologia global d’aquesta organització marcial com les particularitats regionals, així com de la seva evolució al llarg del temps, des de la República fins al Baix imperi, situant-se a grans trets la forquilla cronològica en el període de màxima esplendor i creixement de l’exèrcit romà, entre la II Guerra púnica, a finals del segle III aC, i el trasllat de la cort a Constantinoble, a principis del segle IV dC, sense deixar de banda tampoc el període precedent i posterior a aquestes fites. Per tal de facilitar la lectura, però no perdre el rigor, es disposen nombroses notes en un apartat final que facilitarà aprofundir en cada qüestió a través de les referències, sense trencar la lectura del text. Així mateix, es presenten diversos mapes, il·lustracions en color, un detallat índex onomàstic i una bibliografia de fonts clàssiques i contemporànies. El treball ha estat traduït per Marc Figueras, que inclou també notes oportunes per millorar l’experiència de lectura.

Representació d’un legionari imperial amb la panòplia militar i l’espasa gladius. Scarborough Castle, Anglaterra, 2007. Font: Wikimedia Commons.

L’historiador i arqueòleg anglès Guy de la Bédoyère (n. 1957) ha estudiat diversos períodes, centrant-se en la història militar, ha estat col·laborador de la sèrie de divulgació arqueològica Time Team (1994-2014) a la televisió pública britànica i és membre de la Society of Antiquaries of London. S’especialitza en la Britània sota dominació romana i ha elaborat diversos volums de caràcter divulgatiu de l’època alt imperial, dos d’ells també traduïts i publicats per Pasado&Presente: Domina: Las mujeres que construyeron la Roma imperial (2019), al voltant del paper de les princeses Augustes en la consolidació de la monarquia dinàstica imperial romana, especialment durant la primera dinastia, dins del marc explicatiu dels estudis de gènere; i La guardia pretoriana: Ascenso y caída de la escolta de Roma (2017), un treball indispensable per entendre l’evolució de la guàrdia personal de l’emperador i la seva família, una institució que va jugar un rol clau en el desenvolupament de l’Imperi com una dictadura militar, sobretot en les successions.

La política de l’editorial barcelonina Pasado&Presente que ha motivat la traducció i edició d’aquesta obra té com a objectiu «seguir aportando herramientas críticas y científicas para interpretar el presente a la luz de los acontecimientos del pasado», amb una decidida vocació humanística que ha permès la publicació de treballs de divulgació historiogràfica tot cercant de satisfer no només el gaudi pel coneixement dels seus lectors sinó, sobretot, la necessitat de disposar d’eines intel·lectuals per millorar la societat.

Restes arqueològiques del Mur d’Adrià, que fou construït durant el segle II per defensar la Britània romana dels celtes del nord, amb múltiples fortaleses. Creuava, de mar a mar, la Gran Bretanya pel punt més estret en el que, aproximadament, és l’actual separació entre Anglaterra i Escòcia. Font: Carole Raddato via Wikimedia Commons, 2017.

L’obra Gladius, titulada amb el nom de l’espasa reglamentària romana, d’origen hispà, és el resultat d’una recerca en profunditat que ha emprat un amplíssim espectre de testimonis, que no es compon amb l’objectiu de ser un manual sobre la història militar romana, sinó com una descripció de la realitat quotidiana a l’exèrcit romà que beu directament de la interpretació de les fonts, cosa que li confereix un valor acadèmic i divulgatiu considerable, atès que nodreix amb una nova perspectiva la literatura historiogràfica sobre el món marcial romà. El text s’estructura a través de les anàlisis prudents i formades de de la Bédoyère, que no perd mai l’estil divulgatiu, situant en el seu context cada un dels elements i posant molta atenció a descriure els processos pels quals arriba a cada una de les conclusions.

Les fonts emprades, com diem, abasten una gran varietat, cosa que enriqueix les reflexions gràcies a la seva interdisciplinarietat. Així mateix, s’ha d’assenyalar que l’autor proporciona un apartat introductori, molt recomanable, on facilitarà al públic no acadèmic la lectura i comprensió de l’obra, atès que descriu la metodologia i problemàtiques que concerneixen cada una de les tipologies de fonts: la literatura històrica grecollatina, molt marcada per les necessitats polítiques i literàries dels autors i que, en el millor dels casos, exageren les xifres amb objectius retòrics i es contradiuen a l’hora d’explicar fets específics; les inscripcions, principalment funeràries, però també religioses, en les quals es deixa constància de la realitat personal de la soldadesca, que representa la font més important i directa per accedir a la vida dels militars (un tipus de fonts, les sepulcrals concernents a soldats, que, de fet, són pràcticament inexistents en altres períodes històrics); la informació arqueològica i arquitectònica, molt condicionada per l’aleatorietat, que consta de fortificacions, escultures, arcs triomfals com el de Sever o columnes commemoratives com la de Trajà; les monedes i altres inscripcions oficials, que expressen sobretot la propaganda del poder; els papirs o ploms, textos de caràcter quotidià, que només han sobreviscut en dos dels indrets més extrems de l’Imperi, el nord de Britània i els deserts del Pròxim Orient, gràcies a les condicions excepcionals del clima i el territori.

Tot plegat representa una diversitat de fonts que apareixen de manera desequilibrada al llarg del temps i de la geografia, cosa que pot portar a assumir que les informacions que se’n poden desprendre són representatives per tot el territori o cronologia quan, en molts casos, també representen realitats i peculiaritats locals o temporals, un problema que l’autor sap resoldre amb un esperit molt didàctic.

Els capítols s’estructuren de manera que tracten les diverses facetes de la quotidianitat de les tropes dins l’exèrcit romà. Com comenta l’autor, els soldats romans «pasaban la mayor parte de su tiempo haciendo cualquier cosa excepto guerrear» (p. 303) i ja fos «en servicio o retirados, eran uno de los agentes más productivos y fundamentales del Estado y de la sociedad en general» (p. 277). És a dir, a més de les funcions purament bèl·liques, ja fos en campaments permanents o provisionals, l’exèrcit es desplegava per tot el territori realitzant tota mena de tasques, com l’explotació dels recursos per construir o reparar infraestructures, l’obtenció de combustible com fusta i carbó (que es realitzava mitjançant estratègies rotatives, per no esgotar les fonts), fins a la recaptació d’impostos, missions d’exploració del territori, vigilància dels camins, tasques policials o, fins i tot, de resolució de litigis entre la població. 

Així, l’obra esmerça esforços en descriure també les activitats de la soldadesca no relacionades amb el combat ja fossin vinculades a la pròpia vida militar, com les desfilades o competicions esportives entre els mateixos soldats, com a les de la seva vida privada, atès que, com demostren els testimonis, i tot i que oficialment estava prohibit, els legionaris tenien famílies, normalment casats oficiosament amb mullers de la contrada propera. Es dedicaven també a l’oci com la caça i la poesia, essencialment els oficials, que eren de classe alta i no necessàriament amb experiència militar.

Pintura d’Alma Tadema (1836-1812) que representa la guàrdia pretoriana proclamant emperador a Claudi, en el moment en què, segons les fonts literàries de l’època, el propi Claudi pensava que l’exèrcit havia vingut per executar-lo i els suplicava per la seva vida. Si bé es tracta d’una anècdota falsa, manifesta la mentalitat imperant en el període: que l’exèrcit, amb prepotència, coronava i deposava emperadors segons els seus propis interessos. Font: Wikimedia Commons, 2010.

Tota aquesta vida d’allistament es prolongava durant dècades i estava estructurada dins d’un complexíssim sistema jeràrquic d’organització gens coherent i, a més, molt canviant al llarg del temps i amb reclutaments més o menys forçosos segons les necessitats imperants. Els soldats i les unitats es traslladaven per maniobres i operacions diverses relacionades amb els requeriments militars i logístics, així com per successos polítics, que, com demostren les inscripcions promogudes pels mateixos soldats, suposaven una mobilitat geogràfica de llarga distància, des d’Hispània a Britània, Armènia o Síria. De la Bédoyère ens descriu amb detall, i sempre presentant el seu context, qüestions diverses de la realitat viscuda pels soldats com el menú dels legionaris, format per cansalada, formatge, vinagre, pa, vi, carn i verdures, les condecoracions que els oficials els atorgaven, com la corona d’or que rebia el primer soldat a ascendir a una muralla enemiga o assaltar un vaixell, o les malediccions que uns soldats es llençaven contra els altres tot invocant a deesses de la venjança. Tot a més, sense deixar de posar atenció a la història de l’oficialitat política, a la qual els autors antics atorgaven més rellevància, per la qual s’exaltaven grans victòries i, també, les derrotes més vergonyoses.

També s’analitzen les fonts que expliquen els motins dels soldats, ja fos per derrocar un emperador i col·locar un general que els prometia una situació més favorable, com per negar-se a lluitar contra un enemic massa poderós o, simplement, manifestar-se contra els oficials per demanar millores en el tracte que rebien. Tampoc s’estalvien descripcions de les violències i abusos comesos contra la població civil, així com de les conseqüències socioeconòmiques d’una organització militar que constava d’entre uns 250.000 efectius el segle I i d’uns 500.000 a principis del segle III, entre cavalleria, infanteria i flotes, cosa que implicava un reclutament constant d’homes en l’edat més productiva de la seva vida, que abandonaven les seves hisendes, llars i famílies per guerres que enriquien copiosament la benestant classe senatorial romana.

Així doncs, concloem que Gladius es tracta d’un volum molt recomanable, especialment pel públic que desitgi de gaudir d’un treball que no es tracta de l’acostumada descripció de la història militar i oficial romana, copada per les classes altes, sinó d’una molt formada representació de la vida dels soldats, generalment de les classes subalternes, les seves dones, amics, passions, tensions, preocupacions i activitats.

Es tractava, així, d’una enorme organització omnipresent, multiforme i difícil d’entendre, també pels seus contemporanis, formada per homes que cercaven la manera de progressar socialment i que trobaven en l’exèrcit una sortida que es convertia en el seu mode de vida. En aquest llibre, descobrirem soldats convocats per aplaudir emperadors que detestaven, i cridats a lluitar contra “bàrbars” més propers a ells que el propi estament senatorial que els governava, però que, mobilitzats d’un lloc a l’altre de l’enorme geografia romana, trobaven en la seva unitat un sentit d’identitat i lleialtat, defensant amb la seva pròpia vida l’ensenya de la seva legió, que els definia com éssers humans i que els concediria, amb la promesa del llicenciament, la plena ciutadania romana.

  • (Molins de Rei, 1988). Grau d'Història (UB), màster en Formació del Professorat (UB), màster en Cultures i Llengües de l'Antiguitat (UB) i doctorand en el Programa de Cultures i Llengües del Món Antic i la seva pervivència (UB).

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Fitxa Técnica

Autor/a: Guy
de la Bédoyère
Editorial: Pasado&Presente
Any de publicació: 2021

Per citar aquesta publicació

Sabaté Morales, Albert (2022) "Gladius: Vivir, luchar y morir en el ejército romano", Ab Origine Magazine, Ressenyes(22 Abril) [en línia].

Relacionat