Dones i feminismes a la República islàmica de l’Iran Publicat el 15 de gener de 2021 La Revolució Iraniana (1979) és considerada una de les últimes grans revolucions del segle XX. Una revolució que mobilitzà a un gran gruix de la població en contra de les polítiques del monarca Mohammed Reza Pahlavi, Xa de Pèrsia, provinent d’una dinastia monàrquica que portava regnant a l’Iran des del 1925.
L’orde de Sant Jaume a Barcelona: el Monestir de Santa Maria de Jonqueres Publicat el 15 de gener de 2021 Pels volts de 1841 desaparegué la comunitat de la branca femenina de l’orde militar de Sant Jaume que havia existit a Barcelona des del segle XIV.
La producció cartogràfica al llarg de la història: els mapes des de l’antiga Grècia fins als nostres dies Publicat el 15 de gener de 2021 La cartografia es tracta d’una ciència que estudia els mapes i cartes geogràfiques, a més de les diferents formes de realitzar-los. La paraula prové del grec i vol dir “cartes escrites”, però encara que resulta una polèmic el verdader origen del mapa més antic del món, és clar que aquesta tècnica és ben antiga.
La imatge pobra: el llegat contemporani de la separació entre art i artesania. Una qüestió de classe Publicat el 15 de gener de 2021 Després que a la segona meitat del segle XVI, el teòric, arquitecte i pintor Giorgio Vasari publiqués les biografies d'alguns artistes-artesans, iniciant així per primera vegada el gènere literari biogràfic en el camp de l'artesania, la historiografia artística moderna va interpretar aquest fet, entre altres canvis en l'evolució de l'esquema de les arts, com a punt de partida per la creació del relat occidental modern de la Història de l'Art.
«Layret serà la gran referència de tota una generació de l’esquerra catalana» – Entrevista a Vidal Aragonés Publicat el 15 de gener de 2021 Advocat laboralista (dels primers), catalanista, republicà, socialista, bolxevic… totes aquestes etiquetes són vàlides, quan parlem de Layret; i, al mateix temps, cap s’adequa a ell del tot. Potser ho era tot; i segurament per aquest motiu, molts contemporanis seus el consideraren el primer català “socialista” i potser per això, totes les organitzacions d’esquerra de la Segona República se’n consideraren sempre, i explícitament, hereus seus. Segons sembla, l’oblit d’un personatge tan influent i important per la història de Catalunya ha acabat gràcies a la nova biografia d’Aragonés, el qual ens rebé al seu despatx compartit al Parlament de Catalunya.