Número 44 (octubre 2019)

Contra l’hegemonia de l’església de Roma: Pere Valdés i els Pobres de Lió

Pere Valdés va traduir la Bíblia a l'occità. Fins al segle XII, només una limitada elit eclesiàstica es reservava el plaer d'entendre les escriptures, únicament escrites en llatí. La traducció de Valdés va permetre apropar a les classes més illetrades al contingut de les Sagrades Escriptures.

«Robespierre ha sigut un dels personatges més execrats i demonitzats de la història» – Entrevista a Joan Tafalla

En un món on la “llibertat”, la “igualtat” i la “fraternitat” van decaient, recuperar el pensament d’aquells democràtes que ja advertien a finals del segle XVIII dels perills que implicaven una classe política professional o una societat econòmicament desigual per a qualsevol país que es vulgui anomenar “democràtic”, hauria de ser una tasca urgent i emancipadora. Joan Tafalla és un dels principals experts en jacobinisme del nostre país; i allunyant-se dels tòpics i improperis que fomentaren els enemics polítics dels jacobins després del cop d’estat de Termidor, parla sobre el seu pensament polític, quines classes socials els hi donaven suport, els seus líders, etc. Tenint en compte la gran ignorància amb la qual hom acostuma a encarar aquest tema, agraïm al doctor Tafalla no únicament l’explicació dels fets, sinó el to didàctic que utilitzà i que denota els seus orígens de docent.

La diàspora morisca (I): a la recerca del Dorado africà

La caiguda del Regne de Granada (1492) i el fracàs de la rebel·lió de l’Alpujarra (1568-71) forçà molts moriscos del sud de la península Ibèrica a exiliar-se al Nord d'Àfrica on foren contractats pel soldà de Fes, Ahmad al-Mansur. Aquest soldà cobejava els grans jaciments d’or de l’imperi Songhai, a l’altra banda del desert del Sàhara, així que envià un modern exèrcit, encapçalat per moriscos i renegats, a fer-se amb les seves riqueses. Les coses però, no serien tan senzilles.

Les oblidades de la Comuna de París

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES