*Arbre de Nadal: Thomas Wolf, www.foto-tw.de / Wikimedia Commons / CC BY-SA 3.0
Com cada any per aquestes dates, un furor omple les ciutats d’Occident: s’apropa Nadal. Sens dubte es tracta d’una de les festivitats cristianes més importants, però són els seus orígens plenament cristians? Analitzant les tradicions més nostrades, ens trobem que la majoria de rituals nadalencs provenen de tradicions antigues, realitzades ja per pobles indoeuropeus i que tenen un origen, podem pressuposar, prehistòric.
Els dinars abundants
El costum de dinar de forma abundant i opulenta durant aquestes festivitats ja el tenien els romans. En un altre article d’aquesta revista, ja s’ha parlat sobre la relació entre el Nadal cristià i les Saturnalia romanes. Durant aquestes festivitats, instituïdes en una època tan antiga com l’any 497 aC, els romans es dedicaven a celebrar banquets opípars, on esclaus i senyors perdien els seus respectius rols i s’asseien com a iguals. Eren dies, doncs, de rauxa i de disbauxa. Tant és així, que un proverbi llatí en contra del gaudi continu, citat per Sèneca (Apocol. 12), feia així: non semper erunt Saturnalia (no sempre seran les Saturnalia).
Els regals
Sense abandonar l’àmbit romà, durant aquestes festivitats la tradició manava que es realitzessin entrega de regals. Nombrosos autors romans, especialment Marcial, en parlen, d’aquests regals. La tradició popular del «pongo», és a dir, regalar qualsevol cosa que sobra a casa, també sembla tenir un origen ben antic, atès que el poeta de Calagurris indica: «Regals inútils, no pas» (Epigrames X 82).
La loteria de Nadal
Explica Suetoni que els emperadors August i Vespasià gaudien en regalar objectes de valor divers durant les Saturnals. Concretament al parlar d’August, l’historiador romà narra un fet que pot ser interpretat com l’origen de la loteria de Nadal, tan popular avui en dia: August regalava lots a cegues, és a dir, el comprador no sabia mai, a priori, que s’havia endut. Es tractava d’una mena de subhastes on es podia guanyar molt, ja que hi havia entre els lots objectes de molt valor, o, també, perdre-hi molt, perquè l’emperador també regalava objectes o obres d’art de poc valor.
Cada any, Nadal arriba abans
Quan s’inicia el mes de desembre, una excitació extraordinària sembla inundar l’ambient: els llums de Nadal, muntats ja durant el mes de novembre, s’encenen (si no ho han fet abans), comencen els anuncis comercials per impulsar les compres, sempre de temàtica nadalenca, i un llarg etcètera. Que aquesta festivitat cada any sembla arribar abans i a afectar de forma negativa a la gent (presses, nerviosisme generalitzat, estrès, irritabilitat…) ja ho denunciava Sèneca en una lletra a Lucili (XVIII): es queixa que al mes de desembre, tota la ciutat ja enfebra (Decembris est mensis: cum maxime ciuitas sudat); a més, les Saturnalia ja duren tant que semblen no durar només un mes (que ja era massa), sinó tot l’any! (olim mensem Decembrem fuisse, nunc annum).
L’arbre de Nadal
Marxem ara a la llunyana Escandinàvia, on és ben sabut que les cultures anomenades vikingues celebraven una festivitat anomenada Jól, que en la majoria dels idiomes escandinaus moderns és la paraula per a Nadal. Moltes de les tradicions d’aquesta festivitat estan relacionades amb les de les Saturnalia (banquets abundants, ambient festiu, regals, etc.). Ens centrarem només en l’arbre de Nadal: certament la tradició indica que es decorava dins de casa un arbre de fulla perenne, segurament un avet, durant aquestes festivitats. Sembla, doncs, evident, que una altra de les tradicions més significatives de Nadal té un origen pagà i indoeuropeu.
Així doncs, ja hem vist com aquestes quatre tradicions nadalenques, molt nostrades com s’ha pogut veure, tenen un origen primitiu i indoeuropeu. L’arbre de Nadal, els dinars abundants, la loteria i fins i tot aquesta angoixa i nerviosisme pròpies del mes de desembre atribuïdes al capitalisme actual, totes elles ja eren presents a la societat romana, fa més de dos mil anys.
-
(Barcelona, 1987). Llicenciat en Història i graduat en Filologia Clàssica (UB). Actualment és doctorand de la facultat de Geografia i Història (UB) i docent de l'especialitat de cultura clàssica.