Les samarretes en el món del futbol d’èlit estan passant amb el pas dels anys a ser un producte de venda massiu, que exigeix una renovació anual i que està perdent cada cop més aquella essència (segons els més puristes) de la identitat d’un club i uns colors que van néixer amb la intenció de ser permanents en els seus colors i les seves formes. Ara, els clubs estan en mans de patrocinadors i tercers actors que tenen un pes molt important en els clubs de futbol i en les seves decisions. En cap cas vull justificar ni recriminar l’actuació que imposen per vendre un producte, són els temps que corren i és l’audiència arreu del món la que marca aquesta pauta. Però, qui s’imagina avui dia un club de l’elit que porti la mateixa samarreta durant cinc, deu o quinze anys seguits quan això era la pràctica habitual durant gairebé tot el segle XX? Qui estaria disposat a acceptar aquesta situació avui dia sense canvis significatius en una samarreta? Cal dir que tampoc és una situació nova i altres clubs ja han trencat amb aquesta dinàmica i no ha suposat cap terrabastall com el que tractarem a continuació.
M’agradaria parlar sobre la perspectiva històrica que té aquest fenomen i que els clubs s’enfronten a cada temporada que comença. Avui tractarem un tema que ha suposat un autèntic terratrèmol per a alguns, normalitat i acceptació per part d’altres però el que és ben cert és que no ha deixat indiferent a ningú, perquè toca una de les principals institucions del futbol. La samarreta del FC Barcelona de la temporada vinent, és a dir, la 2015-2016, portarà per primer cop en els seus 115 anys d’història les franges blaugranes en horitzontal. És un titular de premsa força colpidor, on les reaccions no s’han fet esperar. Hi ha hagut un corrent important que han esmentat que els estatuts del club no ho permeten. Bé, aquesta afirmació és una mica tendenciosa i que no és del tot certa, però si és cert que hi ha un document, concretament la constitució per segona vegada del Foot-ball club de Barcelona (recordem que la primera és el dia 28 de novembre, data de la primera fundació), a 13 de desembre de 1899, l’acta refundacional que diu el següent:
“Se acordó que los colores que usará esta sociedad serán el azul oscuro y encarnado a rayas perpendiculares y en el pecho el escudo del Barcelona.”
Resulta ser un document molt interessant perquè es remarca específicament com hauria de ser la disposició dels colors sobre la samarreta. Però he trobat un article de Fernando Arrechea Rivas (del qual en recomano la seva lectura), on esmenta que el Barça en aquella època no s’hauria registrat legalment com a associació a Governació Civil fins a 29 de desembre de 1902 (rebuda i finalment aprovada per la governació el 5 de gener de 1903), que es reconstitueix en associació de manera legal. El propi Acherrea diu “creo que lo podemos resumir en que el Barça se funda en 1899 de facto y en 1903 de iure”.
Aquesta formació en associació fa que s’exigeixin, per part de la Ley de Asociaciones de 1887, l’elaboració dels corresponents estatuts , però aquests no esmenten res explícitament sobre la disposició de les franges en la samarreta. Sí que parla, i està contemplat en els últims estatuts aprovats, de la forma i els colors de l’escut del club. Per tant, no podem parlar que els estatuts no permeten vestir franges horitzontals. El document al qual fèiem referència no forma part dels estatuts del FC Barcelona perquè a 1899, ni hi havia estatuts, ni el document tenia una representativitat legal. Per tant la disposició de les franges verticals, ha quedat i restat com un aspecte tàcit i que ha perdurat fins als nostres dies. El fet de vestir franges horitzontals doncs, no aniria tampoc en contra del document al qual hem destacat ja que tampoc s’especifica respecte a què han de ser perpendiculars les franges. És més, el FC Barcelona ha portat franges diagonals blaugranes en moltes equipacions al llarg de la seva història i no se’ns havia presentat aquest escenari tan polèmic.
Ja per finalitzar m’agradaria destacar que amb aquesta decisió d’adoptar les franges horitzontals, he escoltat que el FC Barcelona ha acabat de “prostituir” la seva samarreta del tot, i que suposa carregar-se tota l’essència del club i la seva història. Cal recordar a tots els que apel·len a aquesta essència més pura de la forma de portar els colors dels seus clubs, haurien de revisar les equipacions que portaven els equips en els primers anys posteriors a les seves fundacions. Com avui tractem el cas del FC Barcelona, les seves primeres equipacions portaven pantalons blancs, i la samarreta de la segona equipació va ser blanca fins als 70, per tant, no vull imaginar la situació que es donaria en cas que el FC Barcelona vestís de nou alguna d’aquestes equipacions per a temporades vinents.
La història del uniformes de futbol està plena d’anècdotes, trajectòries, on es recuperen algunes coses, s’adapten de noves i poden agradar o no, però estan inserides en un determinat context i ara és el que tenim, ens hem d’adaptar i l’hem d’acceptar. Per a gustos, colors…
