Totes les pel·lícules de la saga de Star Wars comencen de la mateixa manera: “Fa molt de temps en una galàxia molt, molt llunyana…”. Doncs per molt lluny que estigui aquesta galàxia no podem deixar de pensar que algunes coses i històries semblen de molt, molt més a prop. Quins són els elements de realitat i història que s’amaguen darrere de la conegudíssima saga de ciència-ficció? Aquí us portem els més destacats:
Tota l’estructura bàsica de Star Wars és un “far west” del futur. Era la idea inicial de George Lucas quan va estrenar la primera pel·lícula de la saga l’any 1977. La pel·lícula havia de ser un gran western espacial, on l’únic horitzó fos l’infinit, molt desert, tant sideral com terrenal, i una gran quantitat de “desperados” amb la pistola a punt per disparar contra qualsevol cosa. En la primera entrega trobem tots els elements típics dels westerns americans i italians. Com per exemple: la granja on viu Luke Skywalker amb els seus oncles és la típica granja de petits agricultors presents al centre i sud americà durant els segles XVIII i XIX. L’assalt dels Tusken, la gent del desert, és la clàssica escena de bandits errants que ataquen els viatgers; i la famosa escena de la taverna de Moss Esley representa els constants conflictes entre “desperados” en les tavernes del segle XIX. També ho podem comprovar ràpidament amb els paisatges i maneres de fer dels personatges durant aquesta entrega de la pel·lícula.
Combats samurai. El punt més atractiu de la saga és la presència dels jedis, aquests místics guerrers i guardians espirituals de la galàxia. Aquests monjos instruïts en l’ús de la “Força”, un poder mític i antic, combaten amb unes armes molt característiques: espases làser. Com diu Obi Wan Kenobi, “una arma noble per a temps més civilitzats”. En diversos moments de les primeres entregues de la saga (episodis IV, V i VI) veiem molts combats d’espases làser entre el bé i el mal. Aquests combats, però, són trets quasi totalment de les pel·lícules japoneses de samurais, més concretament de l’Akira Kurosawa (1910-1998). Els jedis estan inspirats en els monjos guerrers de l’Extrem Orient, i el seu estil de lluita en el dels samurais nipons. De fet, el propi George Lucas admet que va crear els jedis després de veure la pel·lícula Els set samurais d’Akira Kurosawa. Per demostrar-ho només cal veure que el gènere de cinema al qual pertany el film de Kurosawa és el jidai-geki o drama d’època, i jidai s’utilitza per ser la transcripció fonètica directa a l’anglès “jedi”, els famosos guardians de la pau a la galàxia.
Naus futuristes, política antiga: Al llarg de les diverses entregues de les pel·lícules se’ns va presentant a poc a poc la política imperant en la galàxia i el seu passat. Ens expliquen que actualment hi ha un Imperi que imposa la seva voluntat a través d’una figura tirànica que és l’Emperador, que dirigeix una dictadura militar i intenta aplacar les rebel·lions internes a base de cops de força. A poc a poc anem descobrint que no sempre ha estat així, que durant molt de temps la galàxia es va organitzar en una república democràtica que va col·lapsar, i que va portar una guerra civil que va acabar amb la imposició de la figura de l’Emperador com a dictador vitalici. Com més avancen les entregues més detalls podem entendre, fins al punt que la segona part de la saga (episodis I, II i III) se centren quasi exclusivament en aquest conflicte: la República és cada cop més dèbil, ingovernable, i el Senat i les institucions polítiques s’utilitzen per a aconseguir fins personals i econòmics i no en legislar pel bé comú. Aquesta corrupció porta a l’alçament d’una part de la galàxia contra unes institucions estèrils i uns ordres antics incapaços de posar pau (els jedis) i s’inicien les “Guerres clon”: la guerra civil galàctica. Aquesta guerra acaba amb l’eliminació de les antigues institucions no funcionals, amb una galàxia militaritzada i una figura única convertida en Emperador amb poders absoluts, recolzat sobre el poder militar i polític que li ha anat entregant a poc a poc més poders. Aquestes escenes passen un ambient absolutament futurista, però ens evoca clarament un fragment del passat: Roma. Aquesta història ja ha passat en el nostre món ara fa més de 2000 anys. La República romana, cada cop més corrupta i antiquada, era incapaç de gestionar un Imperi en expansió, i estava en mans d’uns pocs patricis completament entregats als seus interessos i no en Roma i els seus ciutadans. Això va portar a tres guerres civils consecutives, i va culminar amb l’establiment de l’Imperi Romà. I com a figures centrals dues persones que, després de ser simples magistrats polítics, van aconseguir poder militar i van aconseguir fer-se dictadors vitalicis amb l’aprovació del poder polític: Juli Cèsar (100-44 aC) i Octavi August (63 aC-14 dC). El primer va morir a mig camí d’acabar convertit en monarca hereditari, però el seu successor sí que va poder dur a terme les reformes necessàries per transformar Roma, convertir-la en un Imperi i apartar els magistrats corruptes del poder legislatiu. Tot això ho podem veure clarament en el moment en què tant la màxima institució de ciència-ficció com la real es diuen igual: Senat, i la figura autoritària que en surt resultant és l’Emperador.
Un esport ràpid i perillós: En la quarta entrega de la saga, Star Wars: episodi I, l’Amenaça fantasma (1999) veiem un divertit esport molt popular: les curses de vaines. Aquest esport consisteix en curses de petites naus molt aerodinàmiques de tres parts: dos motors lligats a una petita cabina del pilot. Aquestes curses consisteixen en molts corredors pilotant les seves vaines a gran velocitat per angostos i difícils circuits. Aquest esport presenta una gran mortalitat entre els competidors, doncs a la pel·lícula dels prop de trenta pilots que comencen la curses només l’acaba un, un jove anomenat Anakin Skywalker. Aquestes competicions, però, són una versió futurista d’un esport molt antic: les curses d’aurigues romanes. Aquest esport va ser molt popular durant tota l’era romana i té els seus orígens en la Grècia clàssica. Aquestes curses consistien en quadrigues molt lleugeres tirades per quatre cavalls i havien de donar vuit voltes en un estadi. Aquest esport era molt perillós, i dels quatre participants no l’acavaben tots gaire sovint: els accidents mortals entre els aurigue eren força comuns. Les curses de vaines i les curses d’aurigues són exactament el mateix concepte, tal com diu el mestre Qui Gon Jinn: “curses ràpides i perilloses” com a resum del que són i l’espectacle que ofereixen.
Finalment, si voleu saber més sobre els paral·lelismes entre el nostre món i la política de Star Wars, us recomanem llegir aquest article, que amb molta imaginació i sentit comú ens explica per què la República havia de caure i donar pas a l’Imperi: La República Galáctica debía caer
