Seria rellevant, per començar, definir què és exactament un banquet. S’entén com a banquet, festí o ritual de comensalitat aquelles pràctiques de consum que se surten de l’alimentació de caràcter quotidià, celebrades en moments commemoratius o festius. Es tracta d’un fenomen social que es produeix a totes les cultures en qualsevol indret i època del món i que actua com a forma de cohesió social de gran importància en l’àmbit polític, sobretot en les societats preindustrials. Aquesta pràctica no serà diferent en la societat que ens ocupa: les comunitats autòctones preromanes a la península Ibèrica, amb especial èmfasi en els pobles ibers. Seran el primer exemple a la península de l’inici de l’organització política de caràcter estatal, amb unes classes socials ben diferenciades i una aristocràcia guerrera dominant marcada per les influències fenícies i gregues. Ara bé, com poden els banquets ajudar a configurar un escenari tan complex?
Un dels treballs de referència en l’estudi d’aquestes celebracions de comensalitat és el dels antropòlegs britànics M. Dietler i B. Hayden, que en la seva obra Feasts: Archaeological and ethnographic perspectives on food, politics and power (2001) divideixen el fenomen dels banquets en tres grans grups, que s’haurien succeït en ordre: els banquets d’empoderament o competitius (Empowering feasts), els banquets patronals (Patron-role feasts) i els banquets diacrítics (Diacritical feasts).
El procés dels banquets, doncs, s’inicia amb els banquets d’empoderament, els quals són celebracions destinades a la promoció social de grups o famílies que pretenen establir la seva influència en una àrea local o regional ostentant elements d’importació. Aquests elements van més enllà dels béns exòtics, com vaixelles luxoses de diversos punts de la Mediterrània, i també inclouen el consum de productes que no es manufacturaven a la península Ibèrica en aquell moment, com ara el vi o l’oli. Al voltant d’aquests, es realitzaven certes pràctiques rituals, i ens ens queda constància en elements com cràters, pithoi o oinochoai. Un altre aspecte amb què s’ostenta el poder en aquests banquets era el consum de carn, en aquell moment molt limitat per a les classes baixes, ja que el manteniment del bestiar era molt costós i el seu ús comú era, bé com a força de tir, bé com a obtenció de productes secundaris.
Així, la influència de béns i rituals provinents de fora de la península que són assimilats per les elits es converteix en un element vertebrador de l’establiment de grups socials superiors, de manera que fomenta la jerarquització estable dels pobles de la costa mediterrània que han tingut contacte amb aquests comerciants.
Quan, a través de l’exposició de poder i riquesa, les famílies aconsegueixen solidificar la seva influència als clients o comensals -tant els agents externs com comerciants fenicis o la resta del poble-, la dinàmica del banquet es veu abocada al que s’ha anomenat com a Patron-role feast o festí patronal, en què les expressions de poder són mostrades de manera comunitària per a refermar una posició de superioritat política i social. S’empren de nou elements d’origen forà només a l’abast d’un reduït gruix de la població, i probablement aquest fet iniciés un llenguatge nou entès només per les elits, com ara la introducció de noves expressions de caràcter ritual relacionades, principalment, amb el consum de nous productes com el vi o amb la cuina de la carn, un producte de luxe. A causa de la introducció d’aquest llenguatge, la morfologia dels espais de banquet es veurà alterada, especialment amb la introducció de la darrera tipologia de festí definit per Dietler i Hayden: el Diacritical feast o banquet diacrític. Un cop solidificades les posicions de poder de les elits que s’han promocionat, es comencen a generar banquets que tenen la finalitat d’incrementar la distància social i legitimar els rols establerts, a través de la celebració d’àpats d’un nombre molt reduït de participants, exclusivitzant encara més l’ús dels elements importats o de caràcter limitat com la ingesta de vi o de carn. Els banquets no comunitaris seran celebrats en estances i no a l’aire lliure, amb la introducció de nous elements orientalitzants com els perfums.
Observem en aquestes dinàmiques com les relacions de poder es conformen sense necessitat d’incloure estratègies de coerció social ni sense l’ús de la violència. L’assentament de les elits i la creació d’un cacicat s’obtenen amb la demostració d’autoritat. En el context de desenvolupament dels banquets a les societats protohistòriques del llevant peninsular, aquesta autoritat es mostra per mitjà de la demostració d’ostentació davant de la comunitat, inicialment fent-la partícip de la celebració per tal de, posteriorment, restringir el ritual a l’aristocràcia i als comerciants fenicis per a confirmar la seva influència i poder.
Objectes i espais: marcadors de distància social
Amb tot, seguint l’evolució de les tipologies i elements inclosos en els banquets, podem traçar la transformació política i social de les comunitats ibèriques cap a un sistema plenament jerarquitzat, amb distàncies socials evidents en el registre arqueològic. També la creació de nous tipus d’espais, com les estances íntimes per a la celebració de banquets diacrítics, o l’aparició de conjunts d’objectes d’importació en determinades àrees, ens ajuden a diferenciar els espais comunitaris dels espais exclusius. Per aquest motiu, els objectes presents en contextos funeraris o de banquet són fonamentals a l’hora d’entendre la jerarquització social.
És evident que l’aristocràcia empraria els béns de procedència forana per a marcar una distància social i una demostració de poder respecte a la resta d’individus de la comunitat. Al llarg dels segles d’impacte del comerç i contacte fenicis, i especialment al segle VII aC, les importacions arriben al seu punt àlgid en els contextos del nord-est peninsular en un moment clau per a la celebració dels banquets d’empoderament. Si bé en aquest període la importació de materials serà essencialment per recipients contenidors de productes com el vi, a partir del segle VI aC es comença a incorporar un gruix important de vaixella. Aquest fet indicaria una adopció, ara sí, de rituals i objectes d’origen mediterrani en els banquets, que podrien continuar amb la seva naturalesa competitiva o de patronatge, o haver dirigit el seu significat polític cap als festins diacrítics.
Per tal de resoldre determinades preguntes en relació amb la identitat i rols dels individus no aristocràtics dins els contextos de banquet, cal identificar aquells elements que sí que formen part de la quotidianitat de les classes baixes i que, conseqüentment, durien a la identificació dels seus espais. Fins i tot en aquelles celebracions en què la comunitat no tenia participació directa, cal posar èmfasi en l’obtenció dels estris i productes consumits en les cerimònies, a més de preguntar-nos quins agents s’encarregaven de cuinar els aliments presentats al banquet.
El paper de les comunitats de classe social baixa era clau en esdeveniments de tipus de promoció social o patronatge per tal de generar un grau d’influència basada en l’ostentació de recursos. És per aquest motiu que en diversos contextos de banquet s’hi troben vasos ceràmics relacionats amb el transport i consum de cervesa i hidromel. La notable presència d’àmfores de producció local relacionades amb el consum d’aquestes dues begudes també és un marcador social diferenciador de les elits, que haurien acompanyat l’àpat amb vi d’importació. Segons aquestes dades, el vi podria ser un bé que no s’hauria compartit amb els comensals no aristocràtics, cosa que sí que hauria tingut lloc amb la carn -el sacrifici i consum d’animals era un element clau en l’exposició de poder, i aquest àpat sí que hauria estat compartit amb tots els participants. Sembla que aquest fet podria estar corroborat per la presència de grans graelles en contextos en què s’haurien celebrat els banquets, graelles que haurien servit per a cuinar carn a la brasa, especialment de cabra, ovella i vaca.
Per tal d’entendre la participació de les classes no aristocràtiques cal analitzar els centres productius tant d’alimentació com de vaixella, tot i que el tipus de ceràmica protagonista en aquests espais és la importada. Fins i tot es podria relacionar la presència de grans habitatges aristocràtics amb poblats propers que funcionessin com a centre productor, i traçar així una de les moltes rutes comercials i de transport que s’empraven en la protohistòria peninsular.
Que l’edifici aristocràtic no disposi d’espais per a una producció pròpia podria estar permès i mantingut per un sistema tributari o d’ofrenes, com ja registren Dietler i Haydin a les comunitats del centre d’Europa, entregades sovint en un context de banquet patronal. És un exemple d’aquesta possible realitat el jaciment del Turó del Calvari (Terra Alta), edifici monumental amb formes d’inspiració mediterrània oriental, relacionat amb aspectes astronòmics, cosa que podria indicar un ús estacional del recinte: a diferència d’una residència permanent per a una família aristocràtica, seria emprat com a espai de reunió esporàdica en èpoques de l’any assenyades relacionades amb el culte i la celebració de determinades festivitats, acompanyades més que probablement d’un banquet diacrític. Els recursos naturals necessaris per a la seva celebració podrien trobar-se en poblats propers al Turó del Calvari: n’existiria un amb el qual compartiria cronologia a la localitat tarragonina de Gandesa.
Qui feia què? Les tasques femenines del festí
I quins individus estarien involucrats en el procés d’obtenció d’aliments, preparació dels mateixos i participació dins dels espais de banquet? Per a l’obtenció d’aliments, autors clàssics com Estrabó apunten que les dones formaven part de la producció i manufactura i s’encarregaven dels camps i dels tallers, mentre que els homes formaven part de freqüents enfrontaments bèl·lics.
Basant-se en aquestes aportacions, observem més que probablement una activitat agrícola i ramadera de la qual tot el gruix de la població no aristocràtica en formaria part, independentment del sexe. Aquest fet podria estar corroborat per les representacions artístiques de les comunitats ibèriques, en què figures identificades com a dones (distingides per les vestimentes, els pentinats i les formes anatòmiques) realitzen activitats relacionades amb la manufactura de matèries primeres, com teixits. Gràcies a aquestes representacions en ceràmiques també s’identifiquen escenes en què existeix una divisió o segregació per sexe, ja que els individus masculins i femenins s’agrupen sense mesclar-se entre si. Aquest fet podria estar relacionat amb l’existència de rols i tasques definides pel gènere, en el qual s’inclourien els individus femenins en contextos domèstics i de cura d’infants. Seguint aquesta idea, i enllaçant-la amb el possible monopoli masculí de la guerra, no seria difícil arribar a la conclusió que les tasques de la llar haurien estat majoritàriament protagonitzades pel sexe femení.
Podria significar aquest fet, si assumim que en els banquets les elits organitzadores no s’encarregaven de la cuina dels aliments, que la tasca de preparació i cocció dels productes consumits era elaborada pels individus femenins? O bé, en ser un esdeveniment de caràcter social i no privat, aquests rols de gènere canviaven?
L’estudi dels banquets protohistòrics
En definitiva, l’estudi d’aquests grans banquets és una tasca molt complexa, amb un gran nombre de variables a tenir en compte i de resposta complicada: van ser aquests banquets la clau per a la prosperitat comercial de les comunitats peninsulars? S’hi van produir tots els escenaris plantejats en aquest article? Es van celebrar de manera homogènia a tot el territori iber? Tot i que no disposem de les eines necessàries per a respondre, la recerca ha deixat pistes clau per a entendre el procés de formació de les primeres societats econòmicament i políticament complexes a la península.
Aquestes pistes es basen, especialment, en l’observació de les elits autòctones i les seves possessions materials, importades o no, a més de l’estudi de la comunitat no aristocràtica, amb els seus objectes i espais propis. És vital entendre d’on s’obtenen els béns i productes (i quins individus els produeixen) emprats al banquet per comprendre la influència de les elits sobre el territori i, d’aquesta manera, arribar a conclusions sobre l’abast de la transformació política i social experimentada a l’Edat del Ferro.
Per a saber-ne més
BEA, D., DILOLI, F., PÉREZ, M., GUTIÉRREZ, M., SARDÀ, S. “Arquitectura, banquete y expresión de poder: el caso del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona)”. VIIème Congrès International des Études phéniciennes et puniques: La vie, la religion et la mort dans l’univers phénico-punique, 2019, Vol. 3, pàgs. 1171-1782.
BELARTE, C., BONET, H., SALA, F. “L’espai domèstic i l’organització de la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània”. Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Arqueo Mediterrània, 2009, Núm. 11, pàgs. 93-123.
CHABAL, P., FEINMANN, G. M., SKALNIK, P. “Beyond states and empires: chiefdoms and informal politics”. Social Evolution & History 3, 2004, Núm 1, pàgs. 22-40.
GARCIA I RUBERT, D. “Jefes del Sénia. Sobre la emergencia de jefaturas durante la primera Edad del Hierro en el nordeste de la Península Ibérica”. Munibe Antropologia-Arkeologia, 2015, Núm. 66, pàgs. 223-243.
GRAELLS, R. “Banquet funerari i elements de banquet en tombes del nord-est de la Península Ibèrica entre la primera edat del ferro i l’ibèric antic”. A: DILOLI, F.; SARDÀ, S. Ideologia, pràctiques rituals i banquet al nord-est de la península ibèrica durant la Protohistòria. Tarragona: Citerior. Arqueologia i ciències de l’Antiguitat. Arola Editors, 2009.
SANMARTÍ, J., ASENSIO, D., BELARTE, M. C., NOGUERA, J. “Comerç colonial, comensalitat i canvi social a la protohistòria de Catalunya”. A: DILOLI, F.; SARDÀ, S. Ideologia, pràctiques rituals i banquet al nord-est de la península ibèrica durant la Protohistòria. Tarragona: Citerior. Arqueologia i ciències de l’Antiguitat. Arola Editors, 2009.
