Tal dia com avui, l’any 1412 es va signar el Compromís de Casp. Un tractat que va suposar un canvi de dinastia dins la Corona d’Aragó i es podria arribar a dir que l’inici d’inducció del regne de Castella davant aquest territori. Aquest compromís va suposar la introducció de la dinastia dels Trastàmara, d’origen castellà, dins la Corona.
La causa d’aquest tractat va ser la mort del rei Martí I, l’humà, l’any 1410, sense cap descendència directa, ja que el seu fill Martí, el jove, va morir prèviament de malària. Un aspecte curiós és que el rei just abans de morir, ja en una situació moribunda, li varen demanar qui era el successor al regne i només va poder dir Hoc (sí) abans de morir i això va provocar una situació incòmoda degut a les possibles guerres que es podrien haver produït, ja que hi va haver sis candidats al tron.
Un d’ells va ser Frederic de Luna, que va ser un fill bastard del rei. Jaume II d’Urgell , Alfons d’Aragó i Foix. Lluís d’Anjou, net de Joan I d’Aragó. Joan de Prades, germà d’Alfons d’Aragó i Foix que succeí al seu germà, ja que va morir i finalment, Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, net de Pere IV d’Aragó.
Davant aquesta situació es va decidir que, el successor es designaria dins el Parlament General de la Corona on es varen reunir a Calatayud, on ja va aparèixer com a principal candidat el d’Antequera. Però, el realment important va ser el d’Alcanyís on va tenir com a protagonista el papa Benet XIII. El 22 d’abril de 1412 començaren les deliberacions amb un màxim de dos mesos per decidir. En un primer moment la gran part del votants de la Corona estava a favor de Ferran, per què hi havia una vinculació comercial amb llana de Castella, però d’altres encara no hi estaven d’acord amb l’elecció d’aquesta opció de regne.
El 24 de juny de 1412 es varen recollir l’acta notarial original i la resta d’actes, testimonis oficials en els diferents parlaments a Aragó, València i Catalunya i coincidí que donaven la conformitat de manera unànime a Ferran com a successor al tron.
Quatre dies més tard es va proclamar el veredicte amb un discurs del mateix rei, Ferran de Trastàmara el d’Antequera. A pesar de la seva proclamació, va haver moltes resistències per part d’altres candidats fins que a poc a poc varen anar donar-se’n per vençuts i donant vassallatge al nou rei. No va ser fins dia 4 de gener de 1413 que va convocar les Corts per jurar les constitucions del Principat.
Les conseqüències principals del Compromís de Casp són que la dinastia castellana dels Trastàmara va entrar a regnar dins la Corona d’Aragó amb la proclamació com a rei en aquesta sentència. A més a més, va suposar de manera discreta principalment la inclusió de les costums i normes castellanes dins la Corona que al llarg dels anys aniria progressivament agafant més força. Per tant, es podria dir que el Compromís de Casp és l’inici de la castellanització de la Corona d’Aragó.
