Super Mario Bros (forma escurçada de Super Mario Brothers) és un dels videojocs més venuts de la història. Creat per la companyia japonesa Nintendo l’any 1985, ha protagonitzat una saga que sembla interminable i que arriba fins el dia d’avui amb una gran quantitat de videojocs. Amb l’evolució de les tecnologies i les diferents plataformes, el joc ha anat millorant en el seu aspecte, jugabilitat i personatges, i fins i tot se n’han fet versions totalment diferents amb temàtiques com el futbol o les curses de cotxes.
Però Mario com a personatge va néixer abans que el seu propi videojoc: va ser quatre anys abans, el 1981, quan va fer la seva aparició sota el nom de “Jumpman” (home saltador) al joc Donkey Kong. Jumpman tenia el paper protagonista i la seva missió era rescatar la donzella segrestada pel simi Donkey, que anava llençant barrils que Jumpman havia d’esquivar mentre pujava escales per arribar a la donzella. Aquests personatges van ser creats per Shigero Miyamoto després que Nintendo fracassés en el seu intent de crear un joc basat en les tires còmiques de Popeye. L’empresa no va aconseguir les llicències i va decidir que els seus personatges serien inventats, però seguint els rols del famós còmic. Així, trobem que Jumpman feia el paper de Popeye, Pauline feia el d’Olivia i el goril·la Donkey era l’antagonista, com Bluto.
El 1983 es va crear el primer joc específic de Mario Bros per arcàdies. Això va significar que el personatge ja no es diria mai més Jumpman. El seu nom definitiu es va escollir per la semblança física que tenia amb Mario Segale, aleshores propietari de les oficines de Nintendo. Bé, no només van concedir-li aquest nom per la semblança, sinó perquè Nintendo ―aleshores molt lluny de ser la gran multinacional d’avui dia― s’havia endarrerit en el pagament del lloguer i Mario Segale li va concedir una demora. A més, al joc, per primera vegada en Mario anava acompanyat d’un familiar: el seu germà Luigi. També es va canviar l’ofici de Mario, que fins aleshores era fuster, qui va passar a ser lampista en una aventura que transcorria entre canonades.
Hem d’especificar que no és el mateix Mario Bros que Super Mario Bros. El primer, de l’any 1983, segueix sent un videojoc semblant a Donkey Kong, mentre que el Super Mario Bros, de l’any 1985, va significar una saga totalment nova, la qual arriba als nostres dies. Mario i Luigi apareixien ja al seu món, el Regne Xampinyó, i la jugabilitat ja no tractava de pujar escales ni d’esquivar barrils, sinó que era un joc de plataformes de desplaçament lateral. Van aparèixer nous personatges, tan amics –com la princesa Peach– com enemics –els Koopas, entre d’altres–. I així, en aquell llunyà 1985, es van posar les bases de tota la resta de videojocs de Super Mario Bros.
Super Mario Bros va néixer en un moment complicat, en la coneguda com a crisi o col·lapse dels videojocs, entre els anys 1983 i 1985. Com sempre, les crisis es forgen anys abans, i, en aquest cas, la data clau va ser el 1976, quan la companyia líder en videojocs, Atari, va ser venuda a Warner Communications. Els nous propietaris van optar per uns jocs molt més fàcils, ràpids i barats de produir per obtenir-ne els majors beneficis, però sense cap mena de control de qualitat. La situació va ser encara més greu a partir de 1982, quan la legalització de desenvolupament de jocs per part de tercers va saturar totalment el mercat, superant altament l’oferta respecte a la demanda. Moltes botigues no tenien ni tan sols espai per a emmagatzemar els nous productes i els editors no tenien liquiditat per a pagar reemborsaments; això va provocar que el valor dels videojocs i de les consoles caigués en picat. També va influir en gran manera a la crisi la guerra de preus entre fabricants d’ordinadors, que els va fer molt més accessibles per a la classe mitja. La crisi no només era econòmica, sinó que va comportar un canvi de mentalitat: per què he de comprar una consola, que només serveix per jugar i distreure’m de l’escola o la feina, si puc comprar un ordinador que serveix per jugar i preparar-me per l’escola i la feina? Tot això va comportar unes pèrdues milionàries al sector dels videojocs, que va perdre fins el 97% dels ingressos.
Veient-ho des de la perspectiva actual està clar que va ser només una crisi, però en aquell moment es va considerar que els videojocs eren una moda passatgera que havia de desaparèixer, com de fet va estar a punt de succeir. Concretament, la crisi es va centrar al món occidental, especialment als Estats Units, mentre que el Japó, que havia apostat per maneres de fer molt diferents, ho veia amb incredulitat. Va ser aleshores quan la companyia Nintendo va crear el Super Mario Bros, el videojoc que en gran manera va ajudar a sortir a la indústria d’aquest greu sotrac. A més, va introduir una nova consola coneguda com a NES, un acrònim de Nintendo Entertainment System, perfectament escollit perquè no volien que les paraules “videojoc” o “consola” apareguessin al seu producte després de la crisi. La combinació entre joc i consola va ser demolidora i va aconseguir, no sense feina, que els videojocs tornessin a ser populars.
Amb el pas dels anys, Mario es va convertir en una figura tan popular que a la dècada dels 90 rivalitzava amb Mickey Mouse. El 1996 el llançament de Super Mario 64 va revolucionar el món dels videojocs gràcies al seu domini del disseny 3D, a més d’una càmera innovadora i del gran control que permetia als jugadors. Aquesta entrega va convertir-se en l’exemple a seguir per a molts desenvolupadors i va ser el primer videojoc a rebre una puntuació perfecta a la revista Edge, que havia nascut tres anys abans. Avui dia és difícil trobar algú que no reconegui a Mario, però potser si Nintendo hagués aconseguit els drets per crear el videojoc de Popeye, Super Mario mai hauria existit.
