Efemèrides

El cop d’Estat contra Allende

• Publicat el 11 de setembre de 2022

Parlar de l'11 de setembre a casa nostra ens evoca, indubtablement, a la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes borbòniques l'any 1714, en el marc de la guerra de Successió Espanyola. Aquesta fita, que a Catalunya celebrem com a Diada Nacional, ha condemnat a l'ostracisme una efemèride que, avui dia, encara continua retombant dins el panorama polític i social d'Amèrica Llatina, parlem del cop d'estat del General Pinochet a Xile de 1973.

L’execució de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti

• Publicat el 23 d'agost de 2022

El 23 d’agost de 1927, els treballadors italians i militants anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti eren condemnats a mort i executats mitjançant electrocució a la presó de Charlestown, Massachusetts. Aquest és, probablement, un dels exemples més flagrants i icònics de prevaricació contra presos polítics del segle XX.

José de San Martín: vida i mort vinculades a una causa

• Publicat el 17 d'agost de 2022

El 17 d’agost de 1850, als 72 anys, va morir José de San Martín a Boulogne-sur-Mer (Pas de Calais, França): exiliat, vigilat per la policia francesa, pobre, quasi cec i acompanyat per la seva filla i les visites d’ amics i curiosos. Com va acabar així el que, anys enrere, era conegut com El Llibertador, El Protector als territoris que avui són l’Argentina, Xile, Bolívia o Perú?

La mort d’Evita: l’inici del mite

• Publicat el 25 de juliol de 2022

El 26 de juliol de 1952 va morir una de les personalitats que més van marcar el segle XX -i segurament també el XXI- de l’Argentina: Eva María Duarte, coneguda com a Evita Perón. La seva figura sempre ha estat envoltada de polèmica, pel que va significar a la política i la societat argentina i pel seu llegat i mite. Als 33 anys, un càncer d'úter va trencar el camí d’una de les polítiques que més amors i odis ha suscitat, fins avui en dia.

El Compromís de Casp i el canvi de dinastia

• Publicat el 22 de juny de 2022

El Compromís de Casp va ser un tractat que va suposar un canvi de dinastia dins la Corona d’Aragó i es podria arribar a dir que l’inici d'inducció del regne de Castella davant aquest territori. Aquest compromís va suposar la introducció de la dinastia dels Trastàmara, d’origen castellà, dins la Corona. 

La primera junta

• Publicat el 25 de maig de 2022

El 25 de maig de 1810, a Buenos Aires, es va instaurar una Junta Provisional Governativa coneguda com a Primera Junta. Tot i que s’explicitava que es creava en nom del rei Ferran VII -captiu per Napoleó des de 1808-  per salvaguardar els seus territoris, van iniciar tota una sèrie de reformes que eixamplaren les distàncies polítiques entre la monarquia i el virregnat. Però, a la vegada, aquest canvi també va respondre a la realitat de la pròpia societat riuplatenca que, des de 1806, s’havia transformat fortament. 

La República Barroca

• Publicat el 30 d'abril de 2022

En l'aniversari del motí de Santa Coloma de Farners, Gerard Llamas ens transporta al segle XVII per parlar sobre les dates claus que van marcar la guerra dels Segadors. El text arranca el 16 de gener de 1641, quan el diputat eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya s'adreçà a la Junta de Braços amb una proposta tant insòlita com contundent atenent la situació del país en aquell moment: la creació d'una república sota la protecció del Regne de França.

Montsegur (1244), el darrer bastió i l’inici de l’ocàs del catarisme

• Publicat el 16 de març de 2022

La situació dels assetjats cada vegada es fa més insuportable. Fa gairebé un any que el senescal de Carcassona, Hug d’Arcis, al capdavant d’un exèrcit de croats i francesos que compta al voltant d’uns deu mil efectius, ha encerclat la muntanya de Montsegur per tots els flancs amb l‘objectiu d’aïllar la fortalesa. Els primers mesos de setge han resultat desastrosos pels atacants: el terreny és agrest i la línia de tir de les catapultes franceses no arriba ni al peu de la muralla.

La mort del Libertador Simón Bolívar

• Publicat el 17 de desembre de 2021

Quan es parla de Simón Bolívar, es recorden les seves gestes militars i polítiques —i les seves errades— que van obrir nous camins a una part dels territoris americans sota possessió de la corona espanyola. Però, sovint, aquestes gestes de «pròcer» no deixen lloc per relatar el final de la història: la seva mort.

Tirant lo Blanc, la fita que marcà el final de la literatura medieval

• Publicat el 20 de novembre de 2021

L’any passat sortia a les llibreries l’actualització de Màrius Serra al català modern del Tirant lo Blanc. Més de cinc-cents anys més tard, la novel·la de Joanot Martorell segueix trobant el seu lloc entre les estanteries de casa nostra. Com pot ser que una obra publicada l’any 1490 segueixi ressonant en la societat del segle vint-i-u?