El 26 de gener de 1926, l’enginyer i físic escocès John Logie Baird (1888–1946) va fer des del seu laboratori londinenc, la primera demostració pública del funcionament d’un aparell realment innovador: la televisió. En aquell moment ho va mostrar davant un grup de 50 científics de la Royal Institution i d’un periodista, tot i que per a l’any següent l’invent de Baird arribà a Glasgow des de Londres, i es crearà la Baird Television Development Company (BTDC). L’èxit de la seva televisió –un somni fet realitat per a molts dels seus col·legues científics– va portar a la BTDC a fer la primera retransmissió transatlàntica, l’any 1928. Només feia un parell d’anys que Baird havia mostrat el seu treball en públic, i aquest arribava ja fins a Nova York! A més a més, la seva companyia també va oferir la primera demostració de televisió en color de la història (el 3 de juliol de 1928) i va presentar la primera televisió estereoscòpica.
Malgrat la transcendència del seu treball, els avenços tecnològics –i més concretament, el desenvolupament de l’electrònica– van fer que el seu invent mecànic anés quedant, de mica en mica, obsolet. Al cap i a la fi, la demostració que va fer al gener de 1926, mostrava la imatge en moviment d’un titella (Bill) amb una baixa resolució. Baird va aconseguir millores notables pel seu aparell, tot i que aquestes no van ser suficients per a que, cap el 1937, la seva televisió de 240 línies perdés l’aposta enfront la comercialitzada per Marconi-EMI, de 405. Curiosament van ser els espectadors de la BBC, els encarregats d’escollir quin sistema era millor, ja que el canal alternava programes en proves amb ambdues opcions.
La televisió de Baird va demostrar durant anys la seva viabilitat i les possibilitats que suposava aquell invent per a la societat dels seus dies. Fins i tot va aconseguir millorar el seu sistema electromecànic fins arribar a les 400 línies, en aquella pugna que mantenia amb l’italià Guillermo Marconi. Malgrat que les primeres retransmissions es limitaren a uns pocs espectadors, l’interès anà augmentant amb el temps. L’any 1930, l’oficina alemanya de correus també es va interessar per l’invent de l’enginyer escocès. El suport tècnic i científic de Baird, va fer d’Alemanya el primer país del món en disposar d’una xarxa de televisió per cable. De fet, les Olimpíades de 1936 van ser les primeres de la història en ser retransmeses per televisió. Altres ciutats també es varen beneficiar dels avenços que Baird anà incorporant a les seves emissores, com per exemple Moscou, Londres o París –a tall de curiositat, la capital francesa rebria el senyal des de la Tour Eiffel.
En resum, l’aportació de John Logie Baird va mostrar al món l’arribada d’un nou aparell tecnològic que aviat revolucionaria aquelles societats més modernes. Des de llavors, la cursa de tècnics i enginyers com Baird ens ha anat demostrant les múltiples possibilitats que ofereix la tecnologia, tant a nivell cultural com a nivell de rendibilitat econòmica. No poden ser menystinguts doncs, els enormes guanys econòmics generats per aquest nou aparell en un mercat cada vegada més ampli.
