Poc després de les 5 de la matinada del dilluns 11 de novembre del 1918 es firmà l’armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Tres dies abans, una representació alemanya de baix nivell encapçalada pel polític centrista d’origen jueu Matthias Erzberger i pel general Detlef von Winterfeldt havia estat rebuda pel mariscal francès Ferdinand Foch i els seus assessors a un vagó del tren privat del mateix mariscal, que es trobava estacionat al bosc de Compiègne (Oise). Foch havia volgut que les reunions se celebressin a un lloc aïllat per evitar la presència de periodistes i manifestacions.
Les condicions imposades pels aliats eren draconianes: Alemanya havia de retirar-se de la riba occidental del riu Rin, s’invalidava el Tractat de Brest-Litovsk, s’havia d’entregar una enorme quantitat de material bèl·lic als aliats i les tropes alemanyes a l’Àfrica havien de deposar les armes i ser evacuades. Malgrat que contrariada, la representació alemanya va rebre ordres d’acceptar l’armistici a qualsevol preu. Els motins dels mariners a Wilhelmshaven i Kiel havien iniciat un procés revolucionari en el marc del qual s’havien establert Consells d’Obrers i Soldats a l’estil dels soviets. El dia 9 de novembre, el kàiser Guillem II havia abdicat i s’havia proclamat la República des del Reichstag. En aquelles circumstàncies, la representació alemanya no tenia marge de maniobra: es va considerar prioritari posar fi a la guerra per tal d’evitar la deriva del país cap a un Estat com el soviètic. Una de les poques concessions que va obtenir va ser una reducció del nombre de metralladores a entregar als aliats, amb el pretext que podien ser necessàries si s’havia de combatre a revolucionaris comunistes armats.
L’armistici entraria en vigor a les 11 del matí d’aquell dia 11 de l’onzè mes de l’any. La notícia de l’armistici va ser rebuda amb eufòria als països aliats, mentre que a la rereguarda civil alemanya la notícia va quedar eclipsada per l’evolució de la Revolució de Novembre. No obstant això, entre els combatents i oficials alemanys, la firma de l’armistici va ser interpretada com una traïció i una humiliació. D’ençà d’aquell moment, els ultranacionalistes alemanys agitarien la derrota del 1918 i el record de l’armistici en la seva pugna contra el nou ordre democràtic a Alemanya, convertint-se en un factor clau d’inestabilitat per la República de Weimar fins a la seva caiguda l’any 1933, any de l’ascens de Hitler.
