El cop d’Estat contra Allende

Parlar de l’11 de setembre a casa nostra ens evoca, indubtablement, a la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes borbòniques l’any 1714, en el marc de la guerra de Successió Espanyola. Aquesta fita, que a Catalunya celebrem com a Diada Nacional, ha condemnat a l’ostracisme una efemèride que, avui dia, encara continua retombant dins el panorama polític i social d’Amèrica Llatina, parlem del cop d’estat del General Pinochet a Xile de 1973.

Tres anys abans, les urnes havien portat al Palacio de La Moneda al Dr. Salvador Allende, qui comandava la coalició Unidad Popular, la candidatura que havia aglutinat dos dels partits preponderants de l’esquerra xilena, el Partit Socialista i el Partit Comunista. Dins del seu programa polític, publicat nou mesos abans dels comicis, trobem importants propostes com l’accés de tots els xilens a una sanitat i una educació universal, igualtat de gènere, una revisió de les relacions internacionals amb els Estats Units o la construcció d’un “estat popular” alternatiu a l’aparell estatal vigent en aquell moment.

Basant-se en aquest programa polític naixerà l’anomenada “via xilena cap al socialisme”, que utilitzarà mitjans pacífics i democràtics per a construir un estat socialista. Al capdavant, el Dr. Allende, un vell conegut de la política xilena, qui ja havia ocupat anteriorment diferents càrrecs, com per exemple ministre de Salubritat, diputat (entre 1937 i 1939) i senador (entre 1945 i 1970). L’aplicació de diferents mesures progressistes en el marc del programa polític d’Unidad Popular i el context geopolític mundial, en plena guerra freda, van contribuir a crear un important clima de crispació política, importantíssim per explicar els fets que desembocaran en el cop d’estat de 1973.

Durant el govern d’Allende, els Estats Units, potència hegemònica del continent americà, van veure amenaçats nombrosos dels seus interessos econòmics a territori xilè. Abans de la victòria d’Allende, els Estats Units, havien subvencionat nombroses campanyes electorals dels principals partits polítics xilens de centredreta, com el Partido Nacional i el Partido Demócrata Cristiano. Però aquests lligams entre Washington D.C. i Xile no només es limitava al terreny econòmic, sinó també al camp militar, en consonància amb la decimonònica Doctrina Monroe i amb el Pla Cóndor. Un dels principals punts d’aquesta col·laboració va ser la formació de diferents oficials i sotsoficials de les Forces Armades de Xile a través de programes d’entrenament com United States Army School of Americas, que en aquells anys operava a Panamà.

Amb tot això, és impossible obviar el paper d’Estats Units en la formació dels militars que varen impulsar el cop d’estat en un context d’absolut desgast de la imatge pública del govern d’Allende. Durant els quasi tres anys que va durar el govern d’Unidad Popular, les elits econòmiques, a través dels mencionats partits polítics, varen impulsar una campanya de desprestigi de l’acció de govern. Aquesta col·laboració va contribuir a la crispació social envers les diferents mesures que va dur a terme el govern, com per exemple, la nacionalització de diferents sectors estratègics, com la mineria de coure, o el vertebrament d’un “poder popular”, de caràcter socialista, paral·lel a les institucions governamentals que tradicionalment havien sigut pròximes a les elits.

Aquestes condicions varen crear una situació perfecta per articular un cop d’estat militar, que finalment va ocórrer l’11 de setembre de 1973, quan les forces armades de Xile, amb el general de l’exèrcit Augusto Pinochet com a cara més visible, van revoltar-se contra l’ordre polític vigent, ocupant les principals institucions i infraestructures públiques del país i assetjant el Palacio de La Moneda, on el president Allende i el seu govern van atrinxerar-se a primera hora del matí. Durant les hores següents, el Palacio de La Moneda van ser bombardejat durant hores amb foc d’artilleria, deixant imatges que han perdurat en la retina de molts xilens fins al dia d’avui.

Serà des de La Moneda, des d’on el president Allende es dirigirà per ràdio per última vegada als seus compatriotes. Finalment, cap a les 14 h d’aquell 11 de setembre , La Moneda va ser presa per l’exèrcit i Salvador Allende va suïcidar-se amb un AK-47 de fabricació soviètica regal de Fidel Castro. Començava a Xile una dictadura militar, comandada pel General Pinochet, que fins a l’any 1990 va prohibir partits polítics, va realitzar nombroses violacions de drets humans, execucions sumaríssimes i persecucions contra opositors.