El 7 de setembre de l’any 70 les quatre legions a les ordres de Titus Flavius Vespasia (39 dC- 81 dC) fill de l’emperador Vespasia (emperador entre el 69 dC i el 79 dC), la Legio V Macedonica, X Ferrata, XII Fulminata i XV Apollinar, compostes per aproximadament 23.000 soldats posaven fi 6 mesos de setge al principal feu del judaisme i per tant també de l’incipient cristianisme després d’una important revolta religiosa liderada per els principals clans i faccions radicals jueves que exigien l’alliberament de Judea, romana des del 66 aC. El setge i les batalles van ser llargues i cruentes fins que el 7 de setembre en un atac sorpresa les tropes romanes irrompen les últimes defenses jueves i comencen la destrucció i saqueig metòdic de la ciutat. Segons les fons directes com la del jueu a sou dels romans Flavius Josef o altres indirectes com la de Dion Casio ens informen que durant aquest període van morir i/o van ser esclavitzades unes 600.000 persones tot i que el primer eleva la xifra fins a quasi un milió però com a implicat directe i tenint en compte altres obres seves es considera que va exagerar.
Aquest fet va tenir dues conseqüències importants més enllà el fet que Judea va perdre tota autonòmica i es va convertir una província més de l’imperi: es va destruir el Temple de Jerusalem i molts cristians refugiats a Jerusalem va ser esclavitzats i venuts per tot l’imperi. El primer fet és molt important per entendre que serà el primer i punt clau en l’enfrontament de les religions politeistes imperants al món davant del monoteisme que anirà guanyant terreny amb el pas dels segles fins a guanyar la partida al politeisme. Aquest fet encara dol a la comunitat jueva que celebra una festa el dia 7 de setembre en record al Temple de Jerusalem anomenada Tisha b’Av.
El segon fet va ser crucial per a la història romana. Els cristians es van estendre per tot l’imperi, principalment com a esclaus però no van renunciar en cap moment a la seva religió (tampoc se’ls va obligar en cap moment, digui el que digui la tradició de l’església catòlica) i van escampar les seves idees per totes les regions i principalment per la capital, Roma. Aquest fet acabaria comportant la substitució de la religió oficial de l’estat per el cristianisme dos segles més tard.
Per el que sabem a través de Dion Casio, la destrucció del Temple de Jerusalem no va ser planificada, si no un incendi provocat per el saqueig de la ciutat que es va descontrolar. Segons l’autor i altres fons sembla que Titus Cèsar volia reconvertir-lo en un temple dedicat a August i a l’emperador i així reconvertir la ferotge població monoteista a la religió i autoritat central romana. Fossin quines fossin les seves intencions el setge i la destrucció del Temple es van immortalitzar en l’Arc de Triomf de Titus a Roma.
