Disco Elysium: la representació de la derrota històrica del comunisme en el videojoc

Imatge de portada: Disco Elysium. Font: Steam

Introducció

Disco Elysium s’ha convertit en un joc de culte. La proposta de ZA/UM ha captivat al públic del món dels videojocs i ha suposat una revolució en el gènere del rol i del joc independent, quant a la profunditat en el desenvolupament del món, el retorn a les formes clàssiques de rol i la seva densitat temàtica. Tant la crítica com els jugadors solen catalogar el videojoc com un dels millors de la història i a la pàgina Meta-Crític es descriu com un joc imprescindible. Per tant, es fa precís abordar des de la història un producte cultural amb un impacte i unes connotacions sociopolítiques tan importants com aquest. La hipòtesi del present article defensa com el col·lectiu ZA/UM empra el videojoc com un canal de transmissió de les seves idees i perspectives al voltant de la situació de l’ideari revolucionari.

Pretenem analitzar Disco Elysium des d’una perspectiva històrica. També, de forma secundària, el present article vol valorar al videojoc com una font de coneixement de la història, igual de vàlida com altres fonts a l’hora d’explorar l’expressió psico-social i política de cada moment històric. Finalment, el darrer objectiu és posar en relleu amb aquest estudi com el videojoc pot ser un de tants vehicles per part de col·lectius i agrupacions anticapitalistes per a expressar la seva situació moral envers la revolució i la lluita socialista.

Disco Elysium: el seu món i la seva jugabilitat

Disco Elysium és un videojoc de rol ubicat al districte de Martinaise, a la ciutat fictícia de Revachol. El districte està conformat al seu temps per dues zones: la urbana, que seria la zona est i la marítima desolada que seria l’oest. La ciutat està ambientada en una mescla d’oilpunk marcat pels colors apagats i dissolts, com l’ànima dels seus ciutadans. 

El protagonista és Harry DuBois, detectiu de la Milícia Ciutadana de Revachol, la policia instaurada per part de la Internacional Moralista (organització equiparable amb el bloc d’Occident o l’esfera de l’OTAN) després de l’ocupació de la ciutat arran de la derrota d’una revolució comunista.

DuBois es troba al districte de Martinaise amb l’objectiu de resoldre l’assassinat d’un mercenari de la companyia Fairweather. Aquesta companyia està contractada al seu temps per la companyia logística amb antecedents monopolístics regis Wild Pines amb l’objectiu de dissoldre una vaga del sindicat de treballadors portuaris, essent aquests darrers dirigits per la diarquia dels germans Claire. Harry DuBois perd la memòria després d’uns dies d’excessos amb drogues i alcohol, tot combinat amb una profunda crisi existencial, que l’obliga a compaginar la resolució de l’assassinat del mercenari amb la reconstrucció de la seva identitat amb l’ajut del tinent Kim Kitsuragi. 

Dins la trama, es tracten una gran diversitat de temes com la identitat pròpia, el racisme, la lluita de classes, la música, l’art i la cultura. La jugabilitat es manifesta com una aventura gràfica de rol clàssica amb perspectiva isomètrica (és a dir, vista des de dalt amb una lleugera inclinació) controlant a Harry DuBois, basada eminentment en el diàleg (no hi ha gairebé combat), en parlar amb els personatges i intentar treure informació amb algunes opcions que consisteixen en tirades d’habilitat, molt similars als jocs de rol de taula clàssics com Dracs i Masmorres. Aquestes es basen en un complex sistema d’habilitats que es divideixen en 4 apartats: Constitució, Psique, Intel·ligència i motricitat. A partir d’aquests quatre blocs, s’obren 6 habilitats concretes, les quals es van pujant a mesura que puges de nivell, per a tirades específiques. Com més nivell tingui, més elements únics tindrà cada partida, així com noves línies de diàleg i capacitat de resoldre les situacions diverses que es van obrint. 

A part d’això, es disposa d’un menú on es guarden els objectes com roba, eines i objectes interactuables. Després, més avançat el joc, es troba el diari on es registra el progrés en les missions així com les estadístiques que reflecteixen el mode de jugar de cada persona una vegada trobes el porta-retalls del protagonista. Aquest es divideix en tres categories: 1) Polític: comunista, feixista, ultraliberal i moralista; 2) Caràcter: superestrella del rock apocalíptic, soso, penedit; 3) Policia: Policia bo/dolent i honor. Finalment, tens el gabinet del pensament, on vas incorporant al teu ideari diverses idees que et donen avantatges temporals i alguns desavantatges importants, només podent-se llevar amb un punt d’habilitat aconseguit després de pujar de nivell.

ZA/UM: Un col·lectiu cultural

ZA/UM, l’estudi que va desenvolupar el joc, va néixer l’any 2005 a Estònia com un col·lectiu cultural anticapitalista, de marcat caràcter marxista, onformat en un inici per artistes, novel·listes i músics preocupats per la cultura, originalment no com a objectiu el desenvolupament de videojocs, sinó la música, les arts plàstiques i literàries. 

El desenvolupament del joc que ens ocupa no s’iniciaria fins a principis dels 2010. Amb tot, el joc sortí el 2019 i des d’aleshores es convertí en un dels jocs millor valorats fins avui dia. Tant és així, que l’any 2019, a la gala dels Game Awards, Disco Elysium va guanyar quatre premis². En aquest esdeveniment, la guionista Helen Hindpere esmentà com a una de les principals influències a Karl Marx i Friedrich Engels.

Amb el gran èxit del joc, els desenvolupadors varen iniciar el treball per a llançar una expansió, The Final Cut, que sortí el 2021. Aquesta nova versió incloïa més veus per als personatges, nous arcs de missions basats en el teu alineament polític, millores gràfiques i tècniques, i major personalització tant del personatge com dels controls del videojoc.

L’any 2022, ZA/UM, sota la seva forma jurídica d’empresa fou adquirida per una empresa estoniana dirigida per especuladors que volien vendre la llicència a un gran estudi. Arran d’aquests esdeveniments, la pràctica totalitat dels components originals va marxar i l’associació cultural ZA/UM fou dissolta.

La derrota històrica del comunisme i la seva representació 

Amb tot el que s’ha esmentat abans, es pot establir que Disco Elysium és de tot menys un producte ideològicament asèptic. La derrota del comunisme és un tema preponderant a tota la història i es fa notar amb la constant crítica que es fa pel fracàs de la revolució. Així, ja des de la mateixa concepció de la ciutat com a una zona destrossada que pateix encara les conseqüències de la subjugació postrevolucionària sota una coalició internacional, podem establir vincles amb esdeveniments passats. Aquestes forces d’ocupació es poden assimilar a la coalició internacional que va intentar aturar als bolxevics durant la guerra civil Russa. 

Les restes de metralla encara romanen a la placeta del Whirl-In-Rags (el bar de Martinaise) amb dos vells jugant a la petanca al cràter; als subterranis encara hi queden armes i búnquers que guarden les municions i equipatges dels revolucionaris o amaguen busts de Kras Mazov (el Marx d’aquest univers). Però el romanent de la revolució  no es percep només en allò que es pot veure, sinó en els fantasmes del passat. En un moment determinat, als edificis de tecnologia electrònica prop de la vil·la pesquera, pots apropar-te a un mural i, passant una prova d’habilitat, s’hi pot veure una reconstrucció d’un afusellament dels revolucionaris. 

Aquest debat sobre l’efectivitat i els resultats del comunisme es trasllada també en el pla intern, fent en l’arc de construcció cap al comunisme referències com “els milions de cossos que s’han d’amuntegar per a la construcció de la nostra gloriosa utopia” o “El comunisme és sobre el fracàs”. Els records fantasmagòrics en un to derridià es noten també amb els diàlegs amb altres personatges, principalment de Lena i, encarnat amb el qui és al final l’antagonista del videojoc: el vell revolucionari. Aquest home, que va participar en la insurrecció que va portar a l’establiment de la comuna de Révachol, viu turmentat pel fracàs revolucionari i la seva deserció en el moment de màxima incertesa. L’amargura i la tristor s’intueixen en cada frase, en cada paraula, mentre l’home reconeix la seva implicació en l’assassinat del mercenari, vivint en un “impasse” per no ser capaç de viure en una societat en què no creu i que tampoc el vol.

En el marc del Final Cut, s’obre la missió dels estudiants comunistes que mostren també una realitat depriment: la teoria i la praxi s’han reduït a discussions bizantines i a formes esoteritzants de les tesis en la forma de l’“inframaterialisme”. Aquesta doctrina, desenvolupada per una mena de Stalin en una regió d’aquest univers, reflecteixen un cert quietisme i la incapacitat de sortir al món i canviar-lo, una depressió existencial coberta d’un suposat teoricisme inacabable i estèril. La flama revolucionària que havia engegat a diverses regions, de forma similar al cicle revolucionari del 1917-1921, acaba amb el fracàs de la gran majoria d’experiències revolucionàries, amb l’única excepció d’aquella que acaba devorada per la corrupció i els vicis del burocratisme.

Així, de les cendres del passat i del fracàs de la revolució, es remet per part dels desenvolupadors a un present convergent amb el nostre, on els comunistes han estat derrotats i aïllats o obligats en últim terme a reciclar-se en socialdemòcrates (com ha passat a la pràctica totalitat dels països post-soviètics); la tecnocràcia neoliberal dominant com a únic paradigma del Realisme Capitalista fisherià representada per la Moralintern. Els feixistes i tradicionalistes es troben en ascens i omplint el lloc que les esquerres han deixat, de manera semblant al que ha passat amb el Front Nacional francès, el Fidesz i Llei Justícia a Polònia. Tot això, no es pot separar dels fets actuals on el declivi de l’esquerra ha estat una constant en les nostres societats i com el seu espai contestatari ha estat reemplaçat per opcions obertament reaccionaries.

El món interior d’un comunista derrotat

Com s’ha pogut veure, Disco Elysium és un exemple paradigmàtic de l’ús del videojoc per a aproximar-se a temes de calat ideològic i polític com són la derrota del comunisme soviètic i el pessimisme dels diversos col·lectius d’esquerres envers la consecució de la revolució socialista. A més, exerceix, a través de la veu interior de Harry DuBois, una crítica descarnada a la perspectiva d’una utopia socialista, sobretot a través de comentaris en què menysprea directament l’idealisme, però també amb alguna crítica més subtil, com l’arc de missions dels estudiants comunistes, que acaba derivant en paràlisi i en la incapacitat de reaccionar. 

Els fantasmes de la revolució es fan presents al llarg de tota la partida. El joc és brutal en tot allò que toca, perquè reflecteix la brutalitat d’aquesta generació de joves anticapitalistes que han hagut de viure en un temps marcat per la convulsió econòmica i l’acceleració fins al paroxisme de les relacions i del mode de producció capitalista. El joc és una crítica al comportament naïf, però també vol servir com un revulsiu i posar en perspectiva que l’obstinació és un marc de lluita per a continuar endavant per a aquests sectors. L’abnegació, tal com mostra el joc, és el camí per als idealistes i la lluita és un dels camins per a intentar un món millor.