Jordi Vives Faig

Jordi Vives Faig

(Peralada, 1993) Graduat en Història (UB), Màster en Formació del Professorat (UB) i Màster en Gestió Cultural (UB).

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (III)

osep Pla ens dóna l’entrada per reempendre el fil del protagonista: “Mateu és un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia econòmica sense límits, l’autèntic representant del franquisme a Catalunya”.

Celebració del referèndum de l’Estatut de Catalunya

A vegades sembla que per parlar d’història s’hagi d’anar desenes i centenars d’anys enrere. Un cas que ens falseja per complet aquesta tesi és la reforma de l’Estatut de Catalunya. L’Estatut, que és la llei més important de les comunitats autònomes en l’actual Estat Espanyol, va ser renovat a petició del Parlament català per iniciativa del primer tripartit, encapçalat per Pasqual Maragall.

«El franquisme va perdre la batalla de la universitat» – Entrevista a Borja de Riquer

Avui ens trobem a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb en Borja de Riquer, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ens trobem aquí perquè avui, al paranimf de la UB, hi ha un acte en record dels 50 anys de la “Caputxinada” i hi intervindrà d’aquí uns minuts. Ens ha concedit amablement aquesta entrevista abans d’entrar-hi. Riquer és un home tranquil, amb pas ferm i sostingut; passeja amb la mateixa agilitat i seguretat amb la qual exposa els fets històrics.

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (II)

La Guerra Civil Espanyola toca a la seva fi. L’arribada de les tropes franquistes a Catalunya marcaran el tret de sortida del mandat de Miquel Mateu a l’alcaldia de Barcelona. Paral·lelament, es durà una progressiva implantació del franquisme a tots els nivells de la societat de l’època. En aquests context es desenvolupa l’activitat de Mateu – tan important com controvertida -, sempre lligada a la burgesia catalana.

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (II)

Com vàrem veure en l’anterior article, després de tot el procés d’aprenentatge i acumulació de forces del moviment estudiantil a Barcelona, cada cop amb més presència a les facultats, més vinculat a les lluites socials i havent fet salts qualitatius com aconseguir realitzar unes eleccions lliures, aquest es trobava amb l’empresa de constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).
Popular
La història darrere «Star Wars»

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES