Òmnium, pensar en gran Publicat el 11 de juliol de 2018 Passen els anys i també les generacions, i avui una àmplia majoria de la societat catalana se sent identificada no només amb algunes accions d’Òmnium Cultural, sinó amb la seva raó de ser. Però què ho fa això? Partim de trobades a porta tancada, per obligada clandestinitat, vora l’11 de juliol de l’any 1961.
«Possiblement la Primavera de Praga és l’element polític més disruptiu dels anys 60, almenys del bloc oriental» – Entrevista a Paola Lo Cascio Publicat el 15 de maig de 2018 Versada en l’estudi del feixisme, el nacionalisme, les elits econòmiques i noves formes de govern entre altres matèries, ha centrat el seu treball i producció acadèmica en les darreres dècades, el que coneixem com història del món actual. Aquesta història comença a tenir una ombra cada cop més llarga i ens ha portat a celebrar efemèrides com el 50è aniversari del conegut Maig del 68. Icònica data d’una dècada carregada d’esdeveniments com la Guerra del Vietnam o l’arribada de l’home a la Lluna, de moviments socials com el dels drets civils als Estats Units o d’arreu del planeta com el pacifista, i de morts tan sonades com la de Kennedy o el Che Guevara.
«Amb la Primera Guerra Mundial es produeix un procés de rapidíssima democratització de la societat» – Entrevista a Jordi Casassas Publicat el 15 d'abril de 2017 Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una societat que ha fragmentat l’ensenyament fins a uns límits gairebé ridículs i ha encimbellat a l'”expert” i al tertulià. Gris és el panorama en què ens trobem; igual de gris que el dia en què vàrem entrevistar al catedràtic Jordi Casasses, un dels pocs que pot parlar amb autoritat sobre aquesta figura i un dels pocs que es pot considerar hereu d’aquesta tradició.
Revolució de Febrer de 1917: acció espontània? Publicat el 15 de febrer de 2017 La revolució russa es troba en la memòria de moltes persones, però aquesta acostuma a ser recordada per fets puntuals, com la seva cristal·lització l’octubre de 1917. Hem d’escapar de reflexions de tan poca magnitud i procurar entendre-la com un procés més ampli.
La força de la pagesia Publicat el 3 de febrer de 2017 Aquesta acció col·lectiva de la pagesia liderada per Unió de Pagesos pot suscitar moltes preguntes. Es tracta d’una acció deslocalitzada o té un sentit històric? Com és que aquest sindicat s’emmarca en un projecte nacional català, com indiquen els seus estatuts i parla de model de país? Lligat amb els seus estatuts, com és que propugna el canvi d’estructures socials al camp perquè aquest quedi en mans dels pagesos? I per últim, quan parlem de la pagesia ens hi hem de referir com a classe social o moviment social?
«Reds»: la història de John Reed i la Revolució Russa Publicat el 7 de gener de 2017 Reds és una pel·lícula de culte del cinema polític que entra de ple en aquest univers. A través de la reconstrucció de la vida del periodista John Reed, el qual ha passat a la història per la seva obra Deu dies que sacsejaren el món i per ser l'únic nord-americà enterrat al Kremlin, intenta retratar d'una forma poc habitual la societat del moment.
El «¡Cu-Cut!»: un setmanari satíric que ha fet història Publicat el 2 de gener de 2017 El 2 de gener de 1902 sortia el primer número del setmanari satíric barceloní, el ¡Cu-Cut! Aquesta publicació és una molt bona referència per entendre la societat catalana de principis de segle XX. El ¡Cu-Cut! va ser una expressió més del catalanisme regionalista. Dirigida pel poeta i polític de la Lliga Regionalista Manuel Folch i Torres, marcà un abans i un després en el gènere.
«A partir del 1986 s’instal·la la idea de que la Guerra Civil va ser culpa de tothom» – Entrevista a Manel Risques Publicat el 15 de desembre de 2016 Risques va néixer el 1952 en un moment d'apertura del règim franquista a nivell internacional per conveniències d'altres potències en el marc de la Guerra Freda. Estudià història a la Universitat de Barcelona, universitat de la qual actualment n'és professor amb la tesi "El Govern Civil a la Barcelona del segle XIX: desenvolupament institucional i acció política". D'això se'n deriven desenes de publicacions nacionals i internacionals en poc més de 20 anys com autor, coautor i director tan en aquest camp com en d'altres de la història contemporània.
La Constitució Espanyola. Què estem (o no) celebrant? Publicat el 6 de desembre de 2016 Tal dia com avui de l'any 1978 es ratificava la Constitució Espanyola. Aquest document, conegut com la carta magna, ha estat la peça jurídica de més pes dels darrers 40 anys a Espanya.
PSC-PSOE i catalanisme: una relació difícil Publicat el 30 d'octubre de 2016 Davant l’abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy, propiciada per la comissió gestora, deixa el PSC un una posició molt delicada. El PSC –com altres federacions de zones perifèriques– té per sabut que això pot suposar una pèrdua de l’espai polític en favor de partits com Podemos.
Actualitat La Cuba neocolonial: una illa de corrupció i repressió (I) Publicat el 17 de gener de 2017