Adrià Guasch Camacho

Adrià Guasch Camacho

(Tarragona, 1998). Graduat en Història (UB), ha cursat el Màster de Guió a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Ha participat, a més, en diversos projectes audiovisuals com a guionista i realitzador.

«Babylon»: el cinema com a orgia

Adrià Guasch ens parla de Babylon (2022), un dels films més interessants dels últims anys, que torna la miradal al Hollywood clàssic. El film juga amb la idea d’una Babilònia contemporània, que és sense dubte una visió poderosa i suggerent per múltiples raons.

«Les formes de mobilització del XIX es poden assemblar bastant a formes actuals de mobilització en espais no profundament ideologitzats» – Entrevista a Jordi Roca

La divulgació històrica del segle XIX espanyol ha d’enfrontar-se encara avui a una sèrie d’estigmes que semblen haver arrelat en el si de la nostra societat. Al segle XIX se l’observa sovint des d’un prisma reduccionista, on sobresurten només els avatars de la violència política i de la fèrria construcció d’un estat centralista i uniformitzador. Però la realitat és que el segle XIX és, a dia d’avui, un camp d’estudi relativament poc explotat si el comparem amb el segle XX. Al contrari del que podria semblar, el XIX és una època d’experimentació i d’innovació a moltíssims nivells, que ens interpel·la també més del que ens pensem. De tot això en parlem amb en Jordi Roca Vernet, doctor en Història Contemporània i especialista en el segle XIX. 

«Per nosaltres és important posar un punt de picant a unes festes que sovint tendeixen, de forma preocupant, a l’homogeneïtzació» -Entrevista a Jordi Cisa

Enmig de la voràgine d’actes i celebracions, oficials i alternatives, del Carnaval de Reus, hi ha una entitat, la Germandat dels Set Pecats Capitals, que des de l’any 2003 cerca imprimir una personalitat distintiva als actes que organitza. Jordi Cisa ha estat un dels principals responsables de què en els darrers anys hagin vist la llum noves manifestacions del carnestoltes, en forma de danses al·legòriques. 

«El mestre que va prometre el mar»: visió i tragèdia d’un docent tarragoní

L'Adrià Guasch ens parla del film "El mestre que va prometre el mar". Corria l’any 1936 quan el jove professor tarragoní Antoni Benaiges va prometre als seus alumnes de la petita localitat de Bañuelos de Bureba (Burgos), que els portaria a veure el mar. La majoria dels nens i nenes no havien sortit mai del seu poble, i la perspectiva de poder contrastar les seves visions fantasioses sobre el mar va despertar en ells grans il·lusions.

«La diplomàcia espanyola va treballar activament per dificultar la visibilització dels voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial a l’exterior – Entrevista a Alejandro Acosta López

L'Espanya d'Alfons XIII es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), però això no va impedir que la guerra transformés la societat espanyola. Van ser nombrosos els voluntaris espanyols que van travessar els Pirineus per participar en el conflicte, la gran majoria enquadrats dins la Legió Estrangera Francesa. D'aquests voluntaris sabem, per testimonis, cròniques i registres, que un número significatiu eren catalans. Com a investigador, Alejandro Acosta s'ha dedicat a resseguir les seves passes per les trinxeres d'Europa i, també, a analitzar quin ús polític se'n va fer de la seva empresa.

Ilià Ehrenburg i la literatura del Desglaç soviètic

Ilià Ehrenburg és un dels autors més prolífics de la Unió Soviètica, el qual va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut, sobretot, com a escriptor de novel·les i com a reporter i en part propagandista en tres guerres: Primera Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola i, especialment, la Segona Guerra Mundial. Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov).

Roger Nimier i la caiguda dels “Hussards”

Roger Nimier va encapçalar, a principis dels anys cinquanta, una particular croada cultural contra les tendències de la joventut francesa del moment, una lluita contra el marxisme cultural i en defensa de la tradició. S'envoltava d'un grup d'escriptors força heterogenis, provinents majoritàriament del col·laboracionisme amb els nazis i de l'extrema dreta. El seu era un moviment de resistència que mai va quallar, sent aixafat per l'empenta revolucionària del maig del 68.

«Modelo 77»: crònica de la indigència moral d’un país

Alberto Rodríguez, un dels directors més consagrats del panorama espanyol ha estrenat recentment Modelo 77, una nova mirada a la Transició espanyola, que recordem ja havia explorat en la magnífica La Isla mínima (2014). Nascut a Sevilla l’any 1971, Alberto Rodríguez porta des de principis dels anys 2000 dirigint llargmetratges i sèries de ficció, sortint pràcticament airós de totes les aventures en les quals s’ha embarcat fins al moment. Sembla força clar emperò que és aquesta última faceta que ens ha ensenyat, la d’autor de mirada reposada i més crític amb el sistema, la que  li ha reportat més triomfs.
Popular
Ideari polític, pràctiques i funció social de la frenologia durant la primera meitat del segle XIX

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES