«Hi ha diverses estratègies que han servit per no donar valor al treball de les artistes» – Entrevista a Assumpta Bassas Publicat el 15 de març de 2018 Amb Assumpta Bassas parlem de feminisme i història de l’art: no només de l’evolució de les dones artistes a la història, sinó també de com han estat representades. Podem dir que l’art feminista avui té sempre una vessant crítica? Què implica ser una artista feminista?
Comunicat d’Ab Origine sobre la vaga del 8M Publicat el 7 de març de 2018 Des de la revista de divulgació històrica Ab Origine hem decidit donar suport i secundar la vaga feminista convocada per demà, dia 8 de març de 2018.
«Drets individuals, lluita col·lectiva» – Entrevista a Agustí Alcoberro Publicat el 15 de febrer de 2018 Ser vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) encara no impedeix a l'Agustí Alcoberro (Pals, 1958) treure uns minuts de la seva apretada agenda per a poder parlar d'allò que sempre ha fet des dels dinou anys: història. Potser, en un moment en què les circumstàncies polítiques l'han portat a liderar una entitat que ha fet de la desobediència civil pacífica un dels seus lemes, era una de les persones més adients per a explicar-nos què ha significat la desobediència durant la història.
Vlad Pardziarig, el monstre dels Balcans Publicat el 28 de desembre de 2017 La biografia de Vlad Pardziarig (1426-1477) és tan fascinant com curta, intensa i esgarrifosa. Nascut a l'actual Hongria un 28 de desembre, era fill d'un noble menor, Johannes Pardziarig, del qual tenim diversos testimonis escrits de la seva extrema crueltat vers els seus pagesos, als quals no dubtava d'escaldar i treure'ls-hi la pell si s'endarreria en l'entrega de les collites.
«Per entendre el sorgiment de les universitats hem d’entendre que està lligat als gremis» – Entrevista a Salvador Claramunt Publicat el 15 de novembre de 2017 La història es repeteix, i és un ferm partidari d’aquesta tesi. Es podria dir, gairebé, que la naturalesa humana ja l’avorreix… Però, per sort, parlar de la història de les universitats encara no. El doctor Salvador Claramunt ens torna a obrir la porta del seu despatx i del seu coneixement per il·lustrar-nos sobre l’orígen de les universitats en el món medieval. Al llarg de l’entrevista veiem com d’idealitzada tenim l’origen de la nostre institució i per on tantes persones passen avui dia. També trobem que els estudiants potser no han canviat gaire al llarg dels segles.
Comunicat d’Ab Origine arran de l’empresonament d’una part dels membres del Govern de Catalunya Publicat el 3 de novembre de 2017 Davant dels fets succeïts ahir l’equip editorial d’Ab Origine vol manifestar un seguit de consideracions:
Ab Origine anirà a la vaga Publicat el 2 d'octubre de 2017 A Ab Origine no acostumem a escriure sobre el present. Ho fem sobre el passat mirat des del present, però ara que ens toquen viure dies històrics en el nostre present, no podem mantenir-nos neutrals amb els nostres temps, doncs estaríem ignorant la nostra realitat i el rol que hi tenim nosaltres en ella.
«Espanya no existia el 1714» – Entrevista a Josep Maria Fradera Publicat el 30 de setembre de 2017 Afirma que serà la seva entrevista "pòstuma", que serà l'última vegada que parli "d'aquest país". El motiu? Que en una època històrica com la nostra, èpica, accelerada, però també improvisada i a vegades hiperventilada, irònicament, la gent no vol "historiadors", sinó "profetes". La història no serveix per tot, i no hauria de servir per a legitimar posicions polítiques actuals. Ens serveix per a explicar l'avui, entendre com hem arribat fins on som, evitar errors del passat i qüestionar-nos el present. I d'això precisament vam estar parlant amb Josep Maria Fradera. Què era un català i què era un espanyol a la Catalunya dels segle XVIII-XIX? Què significava "Catalunya" i "Espanya" per a un català a les acaballes del segle XVIII?
«Macron és l’últim cartutx d’un establishment desesperat per introduir l’agenda neoliberal a França» – Entrevista a Rafael Poch Publicat el 15 de juliol de 2017 En una època de frenesia mediàtica en què la informació internacional consisteix massa sovint en una competició per veure qui la diu més grossa, la presència de veus heterodoxes com la de Rafael Poch-de-Feliu (Barcelona, 1956) resulta més que necessària. Unes setmanes després de la segona volta de les eleccions presidencials a França l'entrevistem en una brasserie en l’acomodat districte XVII de París (nord-oest de la capital francesa). Analitza els factors clau de la victòria de Macron i el futur polític d’un país en què la tossuderia del poble impedeix l’aplicació integral de l’agenda neoliberal.
«La violència va estabilitzar la Transició» – Entrevista a Xavier Casals Publicat el 15 de juny de 2017 Fins fa uns pocs anys, les veus que malparlaven de la Transició democràtica a Espanya estaven condemnades a l’ostracisme. No comptaven amb el suport del discurs oficial que afirmava que, amb la generositat de totes les parts implicades (la de tots aquells en l’aparell estatal franquista i en l’oposició democràtica) es va arribar a un consens que va portar la democràcia a Espanya després de la llarga nit del franquisme. Amb Xavier Casals (Barcelona, 1963), expert en ultradreta i en el període 1975-83, analitzem les implicacions polítiques i la construcció de la democràcia espanyola.
Article Cesare Lombroso: l’antropologia criminal i l’origen de la delinqüència Publicat el 15 de setembre de 2020
Deformant la Història «L’oficial i l’espia»: dotze anys que trasbalsaren França Publicat el 11 de gener de 2020