Equip editorial

«A partir del 1986 s’instal·la la idea de que la Guerra Civil va ser culpa de tothom» – Entrevista a Manel Risques

• Publicat el 15 de desembre de 2016

Risques va néixer el 1952 en un moment d'apertura del règim franquista a nivell internacional per conveniències d'altres potències en el marc de la Guerra Freda. Estudià història a la Universitat de Barcelona, universitat de la qual actualment n'és professor amb la tesi "El Govern Civil a la Barcelona del segle XIX: desenvolupament institucional i acció política". D'això se'n deriven desenes de publicacions nacionals i internacionals en poc més de 20 anys com autor, coautor i director tan en aquest camp com en d'altres de la història contemporània.

Crònica de la presentació d’Ab Origine a la Facultat de Geografia i Història (UB)

• Publicat el 25 de novembre de 2016

L’acte va ser dinamitzat per tres ponents, per una banda Andreu Mayayo, catedràtic d’història de la UB i vice-degà de la facultat, i per l’altra banda, en nom de l’equip Ab Origine, varen intervenir en Marc Geli i en Jordi Vives.

«En el món de les humanitats i les ciències socials, gairebé m’atreviria a dir que l’única cosa que ven és la història» – Entrevista a Gonzalo Pontón

• Publicat el 15 de novembre de 2016

No és agosarat dir que el panorama cultural a Espanya no seria el mateix sense el treball silenciós d’un home que assegura que vol morir fent el que sempre ha fet: editar. La professió a la sang. Feia anys que estava preparant el primer (i segurament últim) llibre: «La lucha por la desigualdad», una història global del segle XVIII que ha vingut per trencar esquemes, per fer preguntes incòmodes; com ara si la desigualtat social que està creant el capitalisme global actual, més que una tara, no és sinó el projecte mateix del capitalisme i el mètode pel qual s’ha mantingut fins ara.

«Vicens Vives va ser un gran canvi, però encara ho va ser més Pierre Vilar amb la revisió que fa de la història de Catalunya fins al moment» – Entrevista a Josep Fontana

• Publicat el 15 de setembre de 2016

Una de les línies que marca la història contemporània de Catalunya és justament el catalanisme polític. Escombrant cap als nostres dies, què ha significat la irrupció de l’independentisme? Com creu que s’hi han adaptat els vells partits? Hi ha alguna força política en el panorama actual el projecte del qual li mereixi la seva confiança?

«Els samurai apareixen per la desídia dels cortesans vers les províncies» – Entrevista a Jonathan López Vera

• Publicat el 15 de juliol de 2016

Al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), on vàrem estar parlant amb ell durant gairebé 45 minuts, és una figura molt respectada i, tot i que jove, és un secret a veus que molts dels seus professors i companys busquen el seu consell i el tracten amb molta deferència. Ell és en Jonatan López Vera, expert en estudis d’història d’Àsia i autor del llibre Historia de los Samurais (Satori), de publicació recent. Quina estructura política concreta té el Japó que permet unificar tots aquests soldats professionals d’arreu del país al voltant de la figura del poder central, resumida en l’Emperador? Contra qui lluiten aquests primers samurais?

«El crim de bruixeria és un crim principalment femení» – Entrevista a Pau Castell

• Publicat el 15 de juny de 2016

Ens trobem a la Facultat de Geografia i Història de la UB per entrevistar a Pau Castell, guanyador dels premis Noguera i de d’Institut d’Estudis Catalans i el tercer premi del Claustre de la UB per la seva tesi “La caça de bruixes als segles XV i XVI a Catalunya”.  Primer de tot: Què s’entenia aleshores per bruixeria i quines pràctiques eren reconegudes com a tals aquests segles a Catalunya? Què causava tanta por a la societat respecte aquestes pràctiques i persones? I si causaven tants mals tràngols per què no havien estat anteriorment perseguides?

«El franquisme va perdre la batalla de la universitat» – Entrevista a Borja de Riquer

• Publicat el 15 d'abril de 2016

Avui ens trobem a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb en Borja de Riquer, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ens trobem aquí perquè avui, al paranimf de la UB, hi ha un acte en record dels 50 anys de la “Caputxinada” i hi intervindrà d’aquí uns minuts. Ens ha concedit amablement aquesta entrevista abans d’entrar-hi. Riquer és un home tranquil, amb pas ferm i sostingut; passeja amb la mateixa agilitat i seguretat amb la qual exposa els fets històrics.

«Oblidem sovint que el moviment sufragista de principis del segle XX va suscitar una reacció brutal, hostil, per gran part de la societat» – Entrevista a Mary Nash

• Publicat el 18 de març de 2016

Quins creus que són els punts claus dels feminismes en la història? I encara més, quines són les grans fites d’aquests moviments que afecten el transcurs de la història actual? Què provoca que hi hagi la idea tan estesa en la societat que la igualtat ja s’ha aconseguit i que el feminisme ja no és necessari o que si existeix actualment només cerca una desigualtat o un desequilibri en favor de la dona?

Editorial Ab Origine: especial de març 15/III/2016

• Publicat el 15 de març de 2016

El passat dia 8 de març va ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora, segons l’organització de Nacions Unides. Per què és necessari dedicar un dia específic de l’any a més del 50% de la població humana? Doncs perquè durant molts anys les dones han estat desplaçades i invisibilitzades de la vida pública, relegant-les a l’àmbit familiar i domèstic.

«El món de la Guerra Freda era molt estable des d’un punt de vista geopolític. Els conflictes s’emmarcaven en funció de la zona que estiguessis» – Entrevista a Víctor Gavín

• Publicat el 15 de febrer de 2016

Té una facilitat innata per transmetre les problemàtiques i conceptes més enrevessats amb unes poques frases i una o dues paraules encertades. Potser és per aquest motiu que les seves classes estan sempre tan plenes; i el seu tracte amable potser explica per què els seus alumnes (que fins feia poc escoltaven embadalits les seves classes) el paren pels passadissos com aquell qui para un company més de promoció. Aquest tracte no l’ofèn; ans el contrari, i les seves classes continuen al bar, on diferents grups d’estudiants es congreguen al seu voltant. A l’hora de fer l’entrevista, veient que el seu despatx se’ns quedava petit, ens obre la sala del departament entre rialles… com sempre. L’entrevista registra només un moment d’una conversa més llarga, però aquí va ser especialment acadèmic en un dels temes que més controla: la geopolítica i Europa després de la Segona Guerra Mundial i de la Guerra Freda.