«Quan parlem del Twitter d’un arxiu no hem de tenir por a ser propers amb la ciutadania» – Entrevista a Laura Fortuny Per Equip editorial Una tarda de gener, part de l’Equip editorial es desplaça fins a la ciutat de Barcelona per entrevistar a Laura Fortuny, arxivera i gestora documental. Conversem sobre els seus fils de divulgació a Twitter, l'estat i el futur de la divulgació dels arxius i la relació d'aquests amb els mitjans de comunicació, entre altres qüestions.
Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco Per Gerard Pamplona Molina Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.
Hilma af Klint: pionera de l’abstracció? Un debat absurd Per Judith Méndez Moreno La primera obra del considerat pare de l'abstracció, Vassili Kandinski, data del 1910. Tot va canviar quan les pintures de Hilma af Klint van sortir a la llum el 1986, ja que les seves obres abstractes són anteriors a les del pintor. Des de llavors, s'han generat diversos debats entorn de si se l'ha de considerar – o no – la pionera de l'art abstracte. L'ànim d'aquest article, però, és argumentar per què és absurd fer-nos aquesta pregunta.
Sant Agustí i Christine de Pizan: influències en el pensament europeu Per Núria Gironès Targa L'article presenta les figures de Sant Agustí d’Hipona, pensador antic que va lluitar per la defensa del cristianisme elaborant "De Civitas Dei" (412-426) com a resposta al paganisme, i Christine de Pizan, autora medieval que quasi mil anys després de Sant Agustí va elaborar "La Cité des Dames" (1405) com a protesta al pensament misogin i en defensa de la figura femenina amb ple dret i igualtat.
L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin Per Adrian Zarco Santiveri En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.
El Caucas torna a ser notícia Publicat el 29 de novembre de 2021 No feia gaire que la pau entre Armènia i Azerbaidjan havia estat signada quan el 12 de maig de 2021 tornaren a esclatar les disputes, aquesta vegada per iniciativa dels segons, els quals probablement esperaven assegurar amb més pressió la victòria. Al juliol els xocs armats tornaren a copsar les capçaleres dels mitjans de comunicació i aquest 16 de novembre ho tornaren a fer quan els combats es cobraren desenes de víctimes.
Els fets de l’Escola Díaz del 2001: un cas de tortura i violència policial a la Unió Europea Publicat el 23 de juliol de 2021 Els mesos anteriors a la celebració de la cimera del G8, els diferents moviments antiglobalització van formar una contra-cimera altermundista que es va anomenar Genoa Social Forum (GSF). Els moviments antiglobalització que van participar en aquesta contra-cimera foren molt diversos, però els més destacats foren els grups pacífics, com el bloc rosa o els Tute Bianche, i els grups partidaris d’accions violentes contra el que consideraven els símbols del poder econòmic i polític.
Carlo Giuliani, a 20 anys del seu assassinat: «solamente por pensar» Publicat el 20 de juliol de 2021 La cimera del G8, el grup dels 8, reuneix anualment a 8 de les principals economies industrialitzades del món: Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i Rússia (exclosa des del 2014 per la crisi de Crimea). Els diferents moviments antiglobalització van formar una contra-cimera altermundista, Genoa Social Forum (GSF). Unes quatre-centes organitzacions italianes i unes tres-centes d’internacionals s’hi van reunir entre el 16 i el 21 de juliol a la ciutat.
El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola Publicat el 21 d'octubre de 2021
