«Si l’Administració no té diners, s’han de buscar, però el que va passar al Palau Moxó no es pot repetir.» – Entrevista a Alberto Velasco Per Equip editorial Ens reunim amb Alberto Velasco per parlar sobre la seva vida laboral, després de deixar, fa dos anys, la seva feina al Museu de Lleida. També ens endinsem al mercat de l'art medieval, la protecció patrimonial i les polèmiques que hi van acompanyades i altres qüestions sobre art, gestió i protecció patrimonial.
Sant Sebastià, de màrtir a icona queer Per Joan Gabàs Sampedro No és cap novetat que els col·lectius que han sigut marginats han buscat referents sobre els quals sentir-se identificats. Dins d’aquests, val la pena destacar al col·lectiu LGBTIQ+, que des de sempre ha buscat en la història els seus models a seguir. Un cas que ho exemplifica és com en les pintures de Sant Sebastià dels segles XVIII i XIX s’hi ha trobat un referent, considerant-se la primera icona homosexual de la història.
L’art d’Amenhotep III: colossitat i refinament artístic Per Arnau Mallafré Mateu El regnat d’Amenhotep III fou dels més llargs i pròspers de l’Imperi Nou, fet que li va permetre dur a terme un programa constructiu i artístic molt ambiciós. S’aixecaren temples colossals i escultures elegants i delicades, preocupades per mostrar la naturalesa sobrehumana del faraó i la seva bellesa física, deixant-nos entreveure l’elevat grau de refinament artístic que va aconseguir el luxós art d’Amenhotep III.
Moda hegemònica, moda alternativa: apunts sobre indumentària femenina modernista Per Gemma Pallarès A finals del segle XIX, la indumentària femenina adquireix una varietat de formes que s’han denominat alternatives per la seva posició respecte la moda hegemònica. Apareixen, entre d’altres, intents per reformar el vestit, així com inspiracions eclèctiques i historicistes. Aquestes tendències reflecteixen els canvis socials, culturals i tecnològics de la seva època, i s’utilitzen també per definir una identitat sociocultural autònoma respecte la feminitat normativa.
Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes Per Tamar Mejías Guillén Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.
Patrimoni canviant i canviat: l’art romànic a l’Alt Urgell i Andorra Per Alba Pampalona Fernandez Aquest article traçarà similituds i diferències entre les construccions i decoracions romàniques de la comarca de l’Alt Urgell i d’Andorra, a través d’alguns exemples. Per això es partirà del coneixement de les característiques geogràfiques, culturals i artístiques d’ambdós territoris, així com de les qüestions polítiques i religioses que van motivar la circulació de models i idees que relacionen aquesta zona del Pirineu amb les principals tendències europees.
Editorial: arts, pinzellades diacròniques Per Equip editorial Deia Ernst Gombrich en la seva obra magna, «The Story of Art» (1950), que no existeix, realment, l’Art, sinó que existeixen artistes, i que si bé en altres temps aquests dibuixaven toscament les formes d’un bisó sobre la paret d’una cova, avui compren pintures i tracen cartells per les estacions del metro. Entre uns i altres han existit molts artistes, i tots ells han fet art.
Còrsega: un conflicte que ve de lluny Publicat el 8 d'abril de 2022 Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.
Ucraïna, la frontera disputada Publicat el 6 de març de 2022 És difícil saber com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però és evident que tindran grans conseqüències. Ucraïna pot quedar sotmesa una altra vegada als dictats de Rússia o allunyar-se’n del tot. Rússia s’hi juga el seu paper com a gran potència i el putinisme el seu futur polític. És ben segur, però, que les rivalitats entre les grans potències ens duran a un món molt més insegur i militaritzat.
La condemna a mort de la despossessió: l’scuola-lavoro i el cas de Lorenzo Parelli Publicat el 21 de febrer de 2022 Des del passat vint-i-u de gener, grans manifestacions estudiantils sacsegen les ciutats més importants d'Itàlia per la mort d'un estudiant de divuit anys en una fàbrica, en ser esclafat per un tub de 150 quilos. La mort d'una persona jove sempre és quelcom tràgic i trist, veure acabar la vida d'algú de forma prematura és dolorós. Però aquest dol es converteix en ràbia quan aquesta mort podria haver estat evitada. Què hi feia l'estudiant Lorenzo Parelli treballant si encara estava en l'etapa formativa?
Adwa i Isandhliwana, dos exemples de resistencia africana a la colonització europea Publicat el 29 de juliol de 2022
