«Les beguines van ser l’exemple de la llibertat, la pràctica espiritual i l’educació femenines en època medieval» – Entrevista a Helena Casas Per Equip editorial Ens reunim amb Helena Casas per parlar de la seva recentment publicada tesi doctoral sobre el moviment de les beguines i místiques medievals i el cas concret d'Elisabet Cifre. Ens endinsem en un moviment polític basat en la llibertat femenina, el culte a la figura materna, l'educació de les nenes i la mediació i assistència entre la vida i la mort de les ciutats.
Les funcions socials de la religió: un breu assaig Per Montserrat Zamorano És la religió un fenomen de la psicologia individual? Quina és la seva funció dins la societat? Quin és el paper dels rituals dins la religió? I en general, què s’entén per religió segons l’antropologia i la sociologia? Aquest breu assaig intenta respondre les anteriors preguntes a partir de les obres dels antropòlegs i sociòlegs Durkheim, Evans-Pritchard, Radcliffe-Brown i Skorupski, els quals enceten el camí de la recerca del perquè del comportament religiós de l’ésser humà.
Pasolini. A cent anys del seu naixement (part II) Per Adrià Guasch Camacho Coincidint amb el centenari del naixement del director, poeta, novel·lista i dramaturg italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975), ens proposem revisitar a aquest polifacètic autor des de diferents moments de la seva carrera amb l'objectiu de sintetitzar una trajectòria tan extensa com rica en grans moments per a la història del cinema.
L’antropofàgia a les societats neandertals: ritualitat i supervivència Per Paula Montes de Oca Gamero La Paula Montes de Oca ens parla de l'antropofàgia com a pràctica i de quin rol jugava dins les societats neandertals. L’antropofàgia, entesa com una pràctica humana de procedència prehistòrica, ha trobat diversos estadis de materialització durant la història humana. Així, a través de l’arqueologia i l’etnografia, s’identifica aquest comportament en diversos moments de la història de la humanitat fins el dia d’avui, on encara existeixen tradicions que inciten a aquest acte.
Elisabet II: La regent del poble Publicat el 4 de desembre de 2022 Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.
Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys Publicat el 26 d'octubre de 2022 L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.
Mirar al passat per qüestionar el futur de les criptomonedes Publicat el 10 d'octubre de 2022 Són les criptomonedes els diners del futur? Són una mera inversió especulativa? Què origina el valor dels diners? És millor usar una moneda que no pot ser creada lliurement per una autoritat central? Abordem aquestes qüestions per plantejar el futur de les criptomonedes. Per fer-ho, repassem tres moments històrics: la tulipomania de 1637 als Països Baixos, la imposició de diner imperial francès a Madagascar el 1901 i la fi del patró or als EUA arran de la recessió de 1929.
Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics Publicat el 13 d'octubre de 2022
Adwa i Isandhliwana, dos exemples de resistencia africana a la colonització europea Publicat el 29 de juliol de 2022
