Mite i oci en el marge oblidat del Paral·lel – Entrevisa a Enric H. March, Pablo Perez i Jordi Rabassa Per Equip editorial Ens trobem amb Enric H. MArch, Pablo Perez i Jordi Rabassa per parlar sobre la vida als marges de l'avinguda del Paral·lel, o “Paralelu”, com li deien els barcelonins, que era l’epicentre de la Ciutat Comtal, un fet que va anar accentuant-se a mesura que aquesta s’endinsava en el segle XX.
Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República Per José Tébar Gómez Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.
La paleografia, o com mirar cara a cara les fonts escrites del passat Per Núria Preixens Vidal Com diu la mateixa paraula, la paleografia és la ciència que estudia les escriptures antigues. Per això analitza la història de l’escriptura, les seves fases i les característiques pròpies de cada moment, l’instrument escrit tant pels seus caràcters interns com externs, així com el context social i cultural en què va ser produït, per tal de conèixer en el sentit més ampli què diu un document.
L’origen de la metal·lúrgia a la península Ibèrica Per Àlex Vallespí Pinilla La Metal·lúrgia va suposar un abans i un després en tots aquells grups socials que la van començar a practicar. Aquesta nova tècnica (i els nous productes als quals donava accés) van canviar tots els paradigmes que fins a aquell moment es coneixien, des de les relacions socials d'estatus fins a exercir les seves activitats econòmiques amb molta més fluïdesa. La nota dissonant està en el fet que no hi ha un consens ni en com va arribar ni que va suposar a la península Ibèrica. En aquest escrit s'intentarà, a través de l'exposició de diversos estudis, esclarir una mica aquesta qüestió.
Patrimoni i memòria a les Terres de l’Ebre Per Lorena Maeso Blanco Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.
Còrsega: un conflicte que ve de lluny Publicat el 8 d'abril de 2022 Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.
Ucraïna, la frontera disputada Publicat el 6 de març de 2022 És difícil saber com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però és evident que tindran grans conseqüències. Ucraïna pot quedar sotmesa una altra vegada als dictats de Rússia o allunyar-se’n del tot. Rússia s’hi juga el seu paper com a gran potència i el putinisme el seu futur polític. És ben segur, però, que les rivalitats entre les grans potències ens duran a un món molt més insegur i militaritzat.
La condemna a mort de la despossessió: l’scuola-lavoro i el cas de Lorenzo Parelli Publicat el 21 de febrer de 2022 Des del passat vint-i-u de gener, grans manifestacions estudiantils sacsegen les ciutats més importants d'Itàlia per la mort d'un estudiant de divuit anys en una fàbrica, en ser esclafat per un tub de 150 quilos. La mort d'una persona jove sempre és quelcom tràgic i trist, veure acabar la vida d'algú de forma prematura és dolorós. Però aquest dol es converteix en ràbia quan aquesta mort podria haver estat evitada. Què hi feia l'estudiant Lorenzo Parelli treballant si encara estava en l'etapa formativa?
L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica Publicat el 2 de maig de 2022
El passat fosc del turó. El camp de concentració franquista del Castell de Lleida (1938-1940) Publicat el 12 de maig de 2022
