Últim número

Número 103 (Abril 2026)

Llegir tot el número

Apunts sobre la censura franquista a la literatura catalana. Context, comparativa catalana i espanyola i necessitats actuals envers la censura. 

La censura franquista fou un dels mecanismes repressius de la dictadura de Francisco Franco que volia controlar que qualsevol manifestació cultural que es volgués fer un lloc a l’Estat Espanyol durant el seu govern no contradigués les idees del règim. Així, el nacionalisme català es convertia en quelcom a controlar, mentre el nacionalisme espanyol, encara que presentàs elements afins al règim, podia ser una clau de pas per a poder publicar. Avui dia, sense saber-ho, seguim llegint el nostre patrimoni literari com el franquisme va voler, i és una obligació històrica restituir tot el censurat pel règim.

El català durant el franquisme: repressió, escola i resistència 

Aquest article analitza la repressió franquista contra la llengua catalana i les formes de resistència que garantiren la seva continuïtat entre 1939 i 1975. L’article estudia l’exclusió del català dels àmbits de legitimació pública: administració, justícia, ensenyament, mitjans de comunicació i cultura, dins un projecte centralista de desarticulació nacional als Països Catalans. També examina el paper de l’escola com a instrument per tal de fer front al règim. Finalment, destaca les xarxes de resistència —àmbit domèstic, exili, iniciatives clandestines, renovació pedagògica, associacionisme i “Nova Cançó” i incorpora el cas de Mallorca com a expressió local d’aquest procés.

La castellanització lingüística de les elits catalanes i valencianes durant els segles XVI i XVII

La història de la llengua sovint ha quedat simplificada en una edat medieval daurada i un renaixença contemporània, amb un buit fosc entremig. És precisament aquest forat cronològic el que s'intenta cobrir amb aquest article, explicant quina era la situació del català a principis del segle XVI i com va anar evolucionant durant les dues centúries següents, en les que part de les elits catalanes i valencianes es van castellanitzar profundament. L'avaluació dels esdeveniments i les seves respectives causes ha portat a classificar els processos de castellanització en dos tipus: els indirectes i els directes.

L’èxit de la normalització lingüística a Catalunya: Una perspectiva social, política i demogràfica

En aquest article es tracta l’evolució de la llengua catalana des de la dictadura franquista fins al present. S’hi analitza com se l’ha tractat, sobretot, des del poder polític, incidint en la gran disparitat de tractes entre l’aparell franquista i la Generalitat de Catalunya. Tot això sumat als fenòmens històrics que tenien lloc en paral·lel a aquestes accions. En especial, l’augment demogràfic a Catalunya i la incorporació, en conseqüència, de nous parlants de llengua gràcies a la tasca educativa.

Actualitat

Veure tot

Qui eren Aurora Picornell i les Roges del Molinar?

El 20 d’octubre del 2022 tots els mitjans balears es feien ressò de la identificació d’un de cinc esquelets de dona trobats l’any passat al cementiri de Son Coletes. Dos anys més tard, el president del parlament balear va esqueixar una imatge seva al Parlament el mateix dia que es derogava la llei de memòria democràtica.

L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023)

La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.

El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional

Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.

Efemèrides

Veure tot

La Batalla de Berlín – 23 d’abril de 1945

Curiositats

Veure tot

Deformant la història

Veure tot

Ressenyes

Veure tot

Debats Historiogràfics

Veure tot

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES