«[…] per als primers temes sobre els quals vaig investigar —molt relacionats amb la repressió franquista—, l’entrevista era sovint gairebé l’única font disponible, en una època en la qual els arxius militars i judicials encara estaven tancats.» – Entrevista a David Ginard Féron Per Josep Martínez Rigo Revisam amb David Ginard, de la mà de Josep Martínez, la importància de les fonts orals en la historiografia contemporània.
Els Grups d’Autoconsciència Feminista a Barcelona i Hospitalet de Llobregat (1968-1970) Per Sara D. Costas L’any 1976, en plena Transició, es realitzen a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquest estudi analitza els Grups d'Autoconsciència Feminista (GAFs) i mitjançant l'anàlisi de testimonis i fonts orals, s'explora com aquests grups van ser fonamentals tant per definir l'agenda feminista com les mateixes jornades. També van ser claus per promoure la participació col·lectiva i redefinir la ciutadania femenina. A més, l'estudi destaca com l'exploració de les emocions va reforçar l'acció col·lectiva i com aquests grups van ser crucials en la construcció d'un moviment feminista inclusiu durant un moment de canvi històric.
Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol Per Jacobo López Felipe En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".
L’erupció del Vesuvi a través de Plini El Jove: Epístoles VI, 16 i 20 Per Sofia Zamrik Vila Les Epístoles VI, 16 i 20 de Plini el Jove expliquen l'erupció del Vesuvi del 79 dC, que va sepultar les ciutats situades a la vora del golf de Nàpols, des de Misenum, on hi havia la vil·la familiar de Plini, oferint algunes pinzellades sobre la rutina de l'aristocràcia romana en el seu temps de descans, lluny de la vida bulliciosa de Roma. L'epístola VI, 16 explica la mort de l'oncle, Plini el Vell, que va ser víctima de l’erupció, mentre l'epístola VI, 20 explica l'experiència del mateix Plini el Jove, que s'havia quedat a Misenum, lloc que es salvarà de ser sepultat.
La Segona Generació a l’Exili: de Mallorca a Mèxic, i tornar? Per Margalida Roig Sureda Els exiliats espanyols a Mèxic es varen fondre en identitats complexes que la segona generació va recollir i elaborar. L'estudi de la memòria de la família Serra Vives ens permet conèixer aquestes percepcions.
Qui eren Aurora Picornell i les Roges del Molinar? Publicat el 21 de juny de 2024 El 20 d’octubre del 2022 tots els mitjans balears es feien ressò de la identificació d’un de cinc esquelets de dona trobats l’any passat al cementiri de Son Coletes. Dos anys més tard, el president del parlament balear va esqueixar una imatge seva al Parlament el mateix dia que es derogava la llei de memòria democràtica.
L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023) Publicat el 28 de desembre de 2023 La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.
El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional Publicat el 16 de novembre de 2023 Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.
València: capital del sexe. La fama del bordell de la ciutat de València Publicat el 27 de juny de 2024
Història de vida de Mari Chordà. Artista multidisciplinària, poeta i activista feminista Publicat el 12 de juny de 2024