«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» — Entrevista a Almudena García-Rubio Per Equip editorial Entrevista a Almudena García-Rubio, antropòloga física de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. És resident a Sant Antoni, Eivissa, i des de 2016 ha treballat en els plans anuals de fosses de les Illes Balears. García-Rubio, en l'entrevista, conta la seva experiència a les Balears i, en concret, el cas d'Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina Gonzàlez, totes cinc recentment identificades gràcies a proves d'ADN i el treball en equip de professionals de distintes disciplines.
«Comfort women»: les dones emprades com a esclaves sexuals pels japonesos durant la segona Guerra Sinojaponesa Per Mireia Mañogil Rodriguez Durant la primera meitat del segle XX, el govern i l'exèrcit del Japó, en el context de diversos conflictes amb altres països i intents per colonitzar-los, va crear un sistema d'esclavitud sexual que responia a una suposada lògica estratègica. Centenars de milers de dones van ser forçades a servir als soldats japonesos, fet que va marcar la vida d'aquestes per sempre. En els anys noranta diverses d'elles es van pronunciar contra el govern del Japó.
La figura del wanax a la Grècia Micènica. Heroi o sacerdot? Per Anna Fernández Iglesias Els anomenats "wanax", és a dir, els dirigents dels palaus micènics eren unes figures de gran importànci en aquests centres de poder. En aquest article, s'exploren qüestions al voltant del seu origen, poder i rellevància per així poder parlar també de la cosmogonia grega clàssica..
Jackson Pollock no va inventar la pintura de degoteig Per Judith Méndez Moreno Aquest article pretén abordar la tècnica del dripping des d'un lloc poc conegut. Si llegim els manuals i llibres d'història de l'art, segurament trobarem que la pintura de degoteig va ser inventada per Jackson Pollock. El dia d'avui, però, ja s'ha desmentit aquest fet, perquè una pintora ucraïnesa anomenada Janet Sobel ja estaria utilitzant aquesta tècnica abans que el pintor nord-americà. I no només això, sinó que Pollock hauria vist les obres de Sobel en una exposició a Nova York. Tot i així, veurem que tampoc es va inventar a Europa aquesta tècnica, ja que la pintura de degoteig ja serà una realitat en el context xinès al voltant del segle VII.
Les decoracions pictòriques i musivàries de les cases romanes: el cas de Pompeia Per Anna Solà Fuentes Quan parlem de l’art romà solem generalitzar i destacar principalment la magnifica i solemne arquitectura i escultura que ens ha arribat fins als nostres dies. Però els artistes romans no només van destacar en aquestes dues arts, sinó que van ser esplèndids en pintures i en l’art musivari. Un dels conjunts més excepcionals és el cas de Pompeia, una de les ciutats més importants de l’antiga civilització romana, concretament les que es troben en les cases.
Elisabet II: La regent del poble Publicat el 4 de desembre de 2022 Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.
Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys Publicat el 26 d'octubre de 2022 L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.
Mirar al passat per qüestionar el futur de les criptomonedes Publicat el 10 d'octubre de 2022 Són les criptomonedes els diners del futur? Són una mera inversió especulativa? Què origina el valor dels diners? És millor usar una moneda que no pot ser creada lliurement per una autoritat central? Abordem aquestes qüestions per plantejar el futur de les criptomonedes. Per fer-ho, repassem tres moments històrics: la tulipomania de 1637 als Països Baixos, la imposició de diner imperial francès a Madagascar el 1901 i la fi del patró or als EUA arran de la recessió de 1929.
Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics Publicat el 13 d'octubre de 2022
