Últim número Número 87 (setembre 2023) – Especial «Cent anys de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera» Llegir tot el número
«En l’àmbit de la cultura és on podem trobar un model i idea de nació. Que podia estar, o no, identificat amb el de la dictadura» Entrevista a Marta García Carrión Per Equip editorial A través del cinema, es pot ajudar a comprendre com s'han construït i difós les identitats col·lectives, com la nació, la raça, el gènere i la classe. El nacionalisme banal és un concepte relacionat amb això, que fa referència a la presència del discurs nacional en la quotidianitat i com s'internalitza i naturalitza la identitat nacional. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, tot i que no es va utilitzar intensament el cinema com a eina de nacionalització, la indústria cinematogràfica contribuí a la difusió del nacionalisme banal.
Les causes i l’inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera Per Maria Eugènia Jaume Esteva La Dictadura de Miguel Primo de Rivera a Espanya va ser resultat de la inestabilitat política i social, la crisi econòmica i el descontentament popular al país. Espanya havia sofert nombroses crisis polítiques i socials durant dècades, mentre que l'economia estava en una situació precària amb la inflació en augment i problemes en l'agricultura i industrialització. A més, el sistema polític estava altament polaritzat i no era capaç de respondre als desafiaments del país, la qual cosa va portar a Primo de Rivera a prendre el poder a través d'un cop d'estat en 1923.
Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi Per Carlos Atienza Pérez El cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol que, com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.
El Marroc: la pedra a la sabata de Primo de Rivera Per Xavi Pizarro Homs La Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.
Gènere, masculinitats i feminitats en la Dictadura de Miguel Primo de Rivera Per Miguel Ángel Rubio Lapeña La Dictadura de Miguel Primo de Rivera s’ha vist, en moltes ocasions, com un parèntesi en la història d’Espanya. Tanmateix, és un període decisiu per a la comprensió del segle XX espanyol i per a l’evolució i transformació de les masculinitats, feminitats i relacions de gènere. El present article pretén traçar les principals línies d’actuació de la Dictadura a l’hora de conformar els seus ideals de masculinitat i feminitat nacional per a propiciar la tan perseguida regeneració de la pàtria.
La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Per David Vicente Pareja Lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.
Editorial: una dictadura de segona? Per Equip editorial La Dictadura de Primo de Rivera ha quedat eclipsada en l'àmbit historiogràfic, polític, social i memorial, per la dictadura de Franco. Amb aquest número volem fer valdre els treballs que s'estan fent al respecte, i els historiadors i historiadores que, malgrat les dificultats, procuren seguir els fils que falten, presentar noves investigacions, nous aspectes que romanien a la foscor o abordar els temes de sempre des de noves perspectives.
De la Transició a Canet: el conflicte en la política lingüística catalana Publicat el 21 de juliol de 2023 Les polítiques lingüístiques a l’estat espanyol són una de les principals disputes del conflicte nacional. L’augment de la dreta i l’extrema dreta a les darreres eleccions ha suposat que proposesin mesures contràries a la llengua catalana. Pocs dies després, s’ha fet efectiva la sentència del TSJC del 25% a tres escoles del Principat. Si bé les polítiques que s’estan proposant tindran un fort impacte en el procés de revitalització del català, la situació desigual recau en les bases construïdes en la Transició.
Elisabet II: La regent del poble Publicat el 4 de desembre de 2022 Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.
Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys Publicat el 26 d'octubre de 2022 L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.
