Publicitat
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
Menu
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
Search
Close

Últim número

Número 74 (juny 2022)

Llegir tot el número

«La importància de Miquelets recau en donar valor i apropar la història i els petits esdeveniments al territori català» – Entrevista a Miquelets de Catalunya

  • Per Equip editorial
El passat 2 d'abril, ens vam reunir amb l'associació Miquelets de Catalunya, en l'acte que celebraven a Arbúcies, per parlar sobre la creació de l'associació, la importància de la recreació històrica juntament amb la importància de la conservació i difusió del patrimoni local i nacional, i el futur d'aquesta.

Gallinas, terra de negrers

  • Per Adrià Enríquez Àlvaro
Aquest article presenta la regió Africana de Gallinas – actual Sierra Leone – on al segle XIX s’hi va desenvolupar una constant i cruel extracció de persones esclavitzades dirigides a les economies de plantació americanes. La regió de Gallinas concentrà una part significativa del tràfic d’esclaus il·legal per part de traficants espanyols, com el conegut Pedro Blanco. La seva proximitat amb la colònia de Sierra Leone, centre abolicionista britànic a l’Atlàntic, fa que el cas de Gallinas sigui d’un interès especial en la història del tràfic d’esclaus i l’abolicionisme. La història de Gallinas posa en contacte poblacions africanes, persones esclavitzades, lluites imperials, la història de Cuba i l’abolicionisme britànic. Una història amagada en un dels espais més violents i foscos de l’Atlàntic.

Ideari polític, pràctiques i funció social de la frenologia durant la primera meitat del segle XIX

  • Per Martí Orriols Camps
Al llarg del segle XIX, la frenologia, una nova ciència de la ment que buscava relacionar les facultats humanes amb la forma del crani, s'estengué per diversos territoris d'Europa i dels Estats Units a través de noms propis com Franz Joseph Gall, Johann Gaspar Spurzheim o George Combe, i també de les exhibicions itinerants de gran quantitat de frenòlegs, donant lloc a tota una sèrie d'implicacions en un sector ampli de la societat.

Pasolini, a cent anys del seu naixement (I)

  • Per Adrià Guasch Camacho
Pier Paolo Pasolini (1922-1975) és un dels grans referents del cine europeu de la segona meitat del segle XX. Autor polèmic, va ser capaç de realitzar pel·lícules impensables per l’època i al mateix rebre l’admiració dels seus coetanis. Sempre a cavall entre el cinema social i un cert exotisme banyat en misticisme, el cert és que Pasolini va atacar de forma directa les arrels del nou estat italià de postguerra. La seva carrera es va truncar emperò amb el seu assassinat l’any 1975.

Cosmovisió i pensament polític al món occidental de l’Antic Règim

  • Per Martí Sangés Caum
Aquest article planteja alguns elements clau per entendre la cosmovisió i el pensament polític del món occidental dels segles medievals i moderns. Un món que podríem anomenar premodern —dins la periodització modernitat-postmodernitat—, tradicional, o de forma més popular i econòmica, d’Antic Règim. Diem pensament polític, tot i que potser seria millor parlar de concepcions —quelcom menys definit que les idees o les teories— de lo polític, perquè ens centrarem en aquelles representacions profundes que prefiguraven la reflexió política. I parlem de cosmovisió en la mesura en què tals categories només són comprensibles si se situen dins de la constel·lació de nocions i intuïcions que constituïen el marc mental d’aquella cultura històrica.

Actualitat

Veure tot

Còrsega: un conflicte que ve de lluny

  • Publicat el 8 d'abril de 2022
Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.
Portada - Ucraïna. Font: Nessa Gnatoush, Wikimedia Commons

Ucraïna, la frontera disputada

  • Publicat el 6 de març de 2022
És difícil saber com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però és evident que tindran grans conseqüències. Ucraïna pot quedar sotmesa una altra vegada als dictats de Rússia o allunyar-se’n del tot. Rússia s’hi juga el seu paper com a gran potència i el putinisme el seu futur polític. És ben segur, però, que les rivalitats entre les grans potències ens duran a un món molt més insegur i militaritzat.
Portada - Lorenzo Parelli. Font: FGC Nazionale

La condemna a mort de la despossessió: l’scuola-lavoro i el cas de Lorenzo Parelli

  • Publicat el 21 de febrer de 2022
Des del passat vint-i-u de gener, grans manifestacions estudiantils sacsegen les ciutats més importants d'Itàlia per la mort d'un estudiant de divuit anys en una fàbrica, en ser esclafat per un tub de 150 quilos. La mort d'una persona jove sempre és quelcom tràgic i trist, veure acabar la vida d'algú de forma prematura és dolorós. Però aquest dol es converteix en ràbia quan aquesta mort podria haver estat evitada. Què hi feia l'estudiant Lorenzo Parelli treballant si encara estava en l'etapa formativa?

Efemèrides

Veure tot

El Compromís de Casp i el canvi de dinastia

  • Publicat el 22 de juny de 2022
Publicitat

Curiositats

Veure tot

Mary Richardson: a ganivetades contra la Venus!

  • Publicat el 11 de juny de 2022

Quan la Història deforma la veritable història: una cançó d’amor

  • Publicat el 22 de maig de 2022

L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica

  • Publicat el 2 de maig de 2022

Deformant la història

Veure tot

«Belfast»: la pau és el millor premi després de segles en guerra.

  • Publicat el 31 de maig de 2022

Ressenyes

Veure tot

Sabem com morirem: la rebel·lió del Gueto de Varsòvia

  • Publicat el 26 de maig de 2022

Debats Historiogràfics

Veure tot

Atenes era una democràcia?

  • Publicat el 25 de juny de 2020
Publicitat

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC

Número 74 (juny 2022)

Número 73 (maig 2022)

Número 72 (abril 2022)

Número 71 (març 2022)

Número 70 (febrer 2022)

Número 69 (gener 2022)

SECCIONS
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries de l’esport
  • Ressenyes
Menu
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries de l’esport
  • Ressenyes
El PROJECTE
  • Presentació
  • Col·laboradors
  • l’Aixeta
Menu
  • Presentació
  • Col·laboradors
  • l’Aixeta
XARXES
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
Menu
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
SECCIONS
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
Menu
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
Menu
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram