Últim número

Número 101 (Octubre 2025)

Llegir tot el número

«Podem afirmar que la història de l’alimentació no és tant una disciplina per si mateixa, sinó la confluència de diversos àmbits del coneixement (economia, societat, política i molt especialment la cultura de cada moment històric).» – Entrevista a Maria Soler

Pel número 101 d’Ab Origine comptem amb l’entrevista a la historiadora Maria Soler, professora del màster en Cultures Medievals (UB), qui ens parla sobre la història de l’alimentació, una branca d’estudi que s’ha forjat un camí i un espai en l'acadèmia avui dia. D’entre la gran varietat de temes a parlar, hem disposat el focus d’atenció en la interdisciplinarietat que caracteritza aquesta matèria d’estudi, així com en el gran ventall de fonts existents per accedir a ella, sense oblidar les tradicions i costums que han perdurat al llarg de la història fins a formar part de les nostres pràctiques actuals.

Història del chocolatl: De l’Amazones a Mesoamèrica, la llavor que va modelar civilitzacions

Aquest article examina la història del cacau, originari de l’Alta Amazònia i element ritual central a Mesoamèrica. En aquella regió va evolucionar d’una bàsica beguda fermentada (chicha) a un exquisida beguda (chocolatl) destinada per a les elits. Va ser considerat un "aliment dels déus”, un element que interseccionava tots els aspectes de la vida comunitària: social, religiosa, econòmica. Aquest empraba tant en rituals sagrats com a moneda d'intercanvi comercial. Després de la conquesta europea, la recepta va ser adaptada al paladar occidental i es va transformar en un opulent producte de difusió mundial, un llegat que perdura fins als nostres dies.

“Li encantava gaudir al matí pa sucat amb vi”: els Contes de Canterbury i l’alimentació anglesa medieval

Els Contes de Canterbury és un dels llibres més importants de la literatura anglesa medieval. Amb un estil irònic i eloqüent, Geoffrey Chauceracompanya el pelegrinatge de diferents personatges cap a Canterbury i dibuixa un retrat heterogeni de la societat. Mercès a aquesta representació, el text ens permet fer un estudi de com era l’alimentació a l’Anglaterra del segle XIV. Tanmateix, com a bona font literària, hi ha moltes més capes d’informació enterrades; una anàlisi més profunda de la gramàtica del menjar ens permet endevinar les opinions que Chaucer tenia dels seus contemporanis.

Beuratges, pocions i receptes màgiques en La Celestina

Aquest estudi analitza les receptes medievals xifrades presents a La Celestina, explorant els ingredients ocults en la seva formulació i les raons darrere d’aquesta. S’examina el seu vincle amb la cultura, la societat i l’alimentació medieval, destacant com molts d’aquests ingredients eren d’ús comú a la cuina. Així mateix, s’estudia el paper del folklore i la literatura popular en la transmissió d’aquestes fórmules, així com la relació entre alimentació, intoxicació voluntària, drogues i addicció, i com aquest coneixement va evolucionar fins a ser associat amb la bruixeria i la màgia negra. Finalment, s’aborda l’impacte social d’aquests sabers, considerant la marginació de qui els posseïa i la necessitat d’emprar-los en la clandestinitat a causa de la seva condemna moral i social.

Conquesta i autofàgia: el canibalisme com a crítica literària i política al Cant dels Nibelungs

En el present article es pretén analitzar l’ús de les metàfores caníbals i corporals com a instruments de crítica social, política i literària en el context medieval. Mitjançant l’estudi del Cant dels Nibelungs —o Nibelungenlied en alemany—, s’examinarà com aquestes metàfores funcionen com a mecanismes simbòlics que reflecteixen les estructures de poder, les dinàmiques de violència i les tensions morals pròpies de la societat feudal. Així mateix, l’article busca situar aquestes representacions dins del marc més ampli de la literatura medieval europea, tot considerant-ne la dimensió ideològica i el seu paper en la configuració d’un discurs crític sobre l’ordre establert.

Actualitat

Veure tot

Qui eren Aurora Picornell i les Roges del Molinar?

El 20 d’octubre del 2022 tots els mitjans balears es feien ressò de la identificació d’un de cinc esquelets de dona trobats l’any passat al cementiri de Son Coletes. Dos anys més tard, el president del parlament balear va esqueixar una imatge seva al Parlament el mateix dia que es derogava la llei de memòria democràtica.

L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023)

La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.

El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional

Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.

Efemèrides

Veure tot

La Batalla de Berlín – 23 d’abril de 1945

Curiositats

Veure tot

Deformant la història

Veure tot

Ressenyes

Veure tot

Debats Historiogràfics

Veure tot

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES