Publicitat
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
    • Històries dels videojocs
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
Menu
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
    • Històries dels videojocs
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
Search
Close

Últim número

Número 82 (març 2023)

Llegir tot el número

«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» — Entrevista a Almudena García-Rubio

  • Per Equip editorial
Entrevista a Almudena García-Rubio, antropòloga física de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. És resident a Sant Antoni, Eivissa, i des de 2016 ha treballat en els plans anuals de fosses de les Illes Balears. García-Rubio, en l'entrevista, conta la seva experiència a les Balears i, en concret, el cas d'Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina Gonzàlez, totes cinc recentment identificades gràcies a proves d'ADN i el treball en equip de professionals de distintes disciplines.

«Comfort women»: les dones emprades com a esclaves sexuals pels japonesos durant la segona Guerra Sinojaponesa

  • Per Mireia Mañogil Rodriguez
Durant la primera meitat del segle XX, el govern i l'exèrcit del Japó, en el context de diversos conflictes amb altres països i intents per colonitzar-los, va crear un sistema d'esclavitud sexual que responia a una suposada lògica estratègica. Centenars de milers de dones van ser forçades a servir als soldats japonesos, fet que va marcar la vida d'aquestes per sempre. En els anys noranta diverses d'elles es van pronunciar contra el govern del Japó.

La figura del wanax a la Grècia Micènica. Heroi o sacerdot?

  • Per Anna Fernández Iglesias
Els anomenats "wanax", és a dir, els dirigents dels palaus micènics eren unes figures de gran importànci en aquests centres de poder. En aquest article, s'exploren qüestions al voltant del seu origen, poder i rellevància per així poder parlar també de la cosmogonia grega clàssica..

Jackson Pollock no va inventar la pintura de degoteig

  • Per Judith Méndez Moreno
Aquest article pretén abordar la tècnica del dripping des d'un lloc poc conegut. Si llegim els manuals i llibres d'història de l'art, segurament trobarem que la pintura de degoteig va ser inventada per Jackson Pollock. El dia d'avui, però, ja s'ha desmentit aquest fet, perquè una pintora ucraïnesa anomenada Janet Sobel ja estaria utilitzant aquesta tècnica abans que el pintor nord-americà. I no només això, sinó que Pollock hauria vist les obres de Sobel en una exposició a Nova York. Tot i així, veurem que tampoc es va inventar a Europa aquesta tècnica, ja que la pintura de degoteig ja serà una realitat en el context xinès al voltant del segle VII.

Les decoracions pictòriques i musivàries de les cases romanes: el cas de Pompeia

  • Per Anna Solà Fuentes
Quan parlem de l’art romà solem generalitzar i destacar principalment la magnifica i solemne arquitectura i escultura que ens ha arribat fins als nostres dies. Però els artistes romans no només van destacar en aquestes dues arts, sinó que van ser esplèndids en pintures i en l’art musivari. Un dels conjunts més excepcionals és el cas de Pompeia, una de les ciutats més importants de l’antiga civilització romana, concretament les que es troben en les cases.

Actualitat

Veure tot

Elisabet II: La regent del poble

  • Publicat el 4 de desembre de 2022
Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.

Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys

  • Publicat el 26 d'octubre de 2022
L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.

Mirar al passat per qüestionar el futur de les criptomonedes

  • Publicat el 10 d'octubre de 2022
Són les criptomonedes els diners del futur? Són una mera inversió especulativa? Què origina el valor dels diners? És millor usar una moneda que no pot ser creada lliurement per una autoritat central? Abordem aquestes qüestions per plantejar el futur de les criptomonedes. Per fer-ho, repassem tres moments històrics: la tulipomania de 1637 als Països Baixos, la imposició de diner imperial francès a Madagascar el 1901 i la fi del patró or als EUA arran de la recessió de 1929.

Efemèrides

Veure tot

L’assassinat de Salvador Seguí (El Noi del Sucre)

  • Publicat el 10 de març de 2023
Publicitat

Curiositats

Veure tot

La primera batalla de Bull Run (1861): “La batalla del pícnic”

  • Publicat el 6 de març de 2023

Alexandre Magne i l’oracle de Siwah, un misteri no resolt

  • Publicat el 3 de febrer de 2023

Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics

  • Publicat el 13 d'octubre de 2022

Deformant la història

Veure tot

«BARBAREN II»: Roma no es va derrotar en un dia

  • Publicat el 22 de febrer de 2023

Ressenyes

Veure tot

Les dones i la subversió de la comunitat

  • Publicat el 12 de març de 2023

Debats Historiogràfics

Veure tot

Atenes era una democràcia?

  • Publicat el 25 de juny de 2020
Publicitat

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC

Número 82 (març 2023)

Número 81 (febrer 2023)

Número 80 (gener 2023)

Número 79 (desembre 2022)

Número 78 (novembre 2022)

Número 77 (octubre 2022)

SECCIONS
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries de l’esport
  • Històries dels videojocs
  • Ressenyes
Menu
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries de l’esport
  • Històries dels videojocs
  • Ressenyes
El PROJECTE
  • Presentació
  • Col·laboradors
  • l’Aixeta
Menu
  • Presentació
  • Col·laboradors
  • l’Aixeta
XARXES
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
Menu
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
SECCIONS
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
    • Històries dels videojocs
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
Menu
  • Quiosc
  • Actualitat
  • Curiositats
  • Debats
  • Deformant la història
  • Efemèrides
  • Entrevistes
  • Històries
    • Històries de l’esport
    • Històries dels videojocs
  • Ressenyes
  • El Projecte
    • Presentació
    • Col·laboradors
    • l’Aixeta
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram
Menu
  • Twitter
  • Facebook
  • Instagram